Resumen de Monitorització continua de l'estat d'ánim en els nedadors
- español
Algunos estudios (Morgan, 1979; Morgan, 1980; Morgan, Brown, Raglin, O'Connor y Ellikson, 1987; Morgan, Costill, FIyn, Raglin y O'Connor, 1988; Riddik, 1984) han indicado que la alteración del estado de ánimo se incrementa de un modo "dosis-respuesta" mientras que los estímulos o cargas de entrenamiento aumentan, y que esas alteraciones descienden a un nivel basal con la reducción de la carga de entrenamiento. La conclusión que hace Morgan (1987) de una larga serie de estudios, es que monitorizar el estado de ánimo constituye un método potencial para prevenir el sobreentrenamiento. Si la puntuación de estado de ánimo covaria con el volumen de entrenamiento, tal y como parecen sugerir los trabajos citados, debería ser posible hallar algún tipo de relación funcional entre ellos. Se ha administrado la prueba P.O.M.S. (McNair, Lorr y Dropplemen, 1971) a un total de 10 nadadores de alto nivel (8 mujeres y 2 hombres), durante 23 semanas consecutivas. Este período de tiempo comprendía 5 meses de la temporada 1991/92. Los resultados expuestos no apoyan anteriores estudios en los que se apuntaba la variación del estado de ánimo asociado a los cambios del volumen de entrenamiento. Concluimos que la influencia devolumen en el estado de ánimo es muy parcial,y que existen otros acontecimientos o factores que, al menos en ocasiones, pueden incidir más que el mencionado volumen. Por lo tanto, no consideramos como estrategia fiable evaluar el estado de ánimo para prevenir el sobreentrenamiento, pues es difícil determinar en qué medida, en un momento concreto, pudiera estar influenciado por otros factores
- català
Alguns estudis (Morgan, 1979; Morgan, 1980; Morgan, Brown, Raglin, O'Connor i Ellikson, 1987; Morgan, Costill, FIyn, Raglin i O'Connor, 1988; Riddik, 1984) han indicat que l’alteració de l'estat d’ànim s'incrementa d'un modus "dosi-resposta" mentre que els estimula o càrregues d'entrenament augmenten, i que aquestes alteracions decreixen a un nivell basal amb la reducció de la càrrega d'entrenament. La conclusió que fa Morgan (1987) d'una llarga sèrie d'estudis és que monitoritzar l'estat d’ànim constitueix un mètode potencial per prevenir el sobre entrenament. Si la puntuació d'estat d’ànim covaria amb el volum d'entrenament, tal i com semblen suggerir els treballs esmentats, hauria de ser possible trobar algun tipus de relació funcional entre ells. S'ha administrat la prova P.O.M.S(McNair, Lorr i Droppleman, 1971) a un total de 10 nedadors d'alt nivell (8 dones i 2 homes), durant 23 setmanes consecutives. Aquest període de temps compren els 5 mesos de la temporada 1991/92. Els resultats exposats no recolzen anteriors estudis en els que s'apuntava la variació de l'estat d’ànim associat ais canvis del volum d'entrenament. Concluim que l'influencia del volum en l'estat d’ànim és molt parcial, i que existeixen altres aconteixements o factors que, almenys en ocasions, poden incidir mes que el mencionat volum. Per tant, no considerem com estratègia fiable avaluar l'estat d’ànim per prevenir el sobreentrenament, dones és difícil determinar en quina mesura, en un moment concret, hauria estat influenciat per altres factors.
