Andrew M. Devine, Laurence D. Stephens
El llatí se cita sovint com un exemple típic d’una llengua d’ordre lliure de mots. L’ordre lliure de mots inevitablement complica la semàntica composicional per a qualsevol teoria en què les funcions estiguin definides lèxicament per a prendre els seus arguments en un ordre fix. S’han suggerit diversos mecanismes lògics sofisticats al llarg dels anys per resoldre aquest problema, però cap d’ells no és realment compatible amb les dades del llatí. Ajustem la sintaxi per a adaptar- nos a les dades filològiques i utilitzem l’estructura resultant com a base per a una simple semàntica que permeti que els arguments s’introdueixin en la composició semàntica en l’ordre en què els presenta la sintaxi.
Latin is often cited as a typical example of a free word order language. Free word order inevitably complicates the compositional semantics for any theory in which functions are lexically defined to take their arguments in a fixed order. A number of sophisticated logical mechanisms have been suggested over the years to resolve this problem, but none of them is actually compatible with the Latin data. We adjust the syntax to fit the philological evidence and use the resulting structure as the basis for a simple semantics which allows arguments to be entered into the semantic composition in the order in which they are presented by the syntax.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados