De la introducció de l'article: "Tot cenyint-nos a documents de viatges amb Terra Santa per destí, hem començat per reconèixer els deutes-pont que enllacen les relacions de l'Edat Moderna amb els models de gènesi medieval, nexe sobre el qual hem arribat a considerar que els autors moderns projecten cap endavant les seves dreceres, vivint i desenvolupant ¡, des de la seva experiència literària, els signes que la teorització medievalística apunta per al 'relat de peregrinació'. Direm aquí a manera de resum que el perfil d'aquests signes o indicis és provar de decantar-se per diferents vials cap a la individualització del viatger-pelegrí, així com testimoniar l'apropiació empírica del viatge-pelegrinatge; textos del sis-cents i del set-cents com 'La devota peregrinació de la Terra Sancta y ciutat de Hiervsalem' (1604) de Miquel Matas i la 'Relació de la peregrinació á Jerusalem per un frare franciscà' (1781) de Joan López, títols sobre els quals establirem els judicis següents, accentuen i amplien aquella retòrica, al mateix temps que fecunden la cartografia de la literatura de viatges d'entre l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna".
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados