Este artículo se centra en los modelos de ciudad que tratan de favorecer una movilidad más eficiente, como son la planificación y el diseño urbano que favorecen el transporte colectivo en plataforma reservada (metro, ferrocarril, BRT) y, de modo subsidiario, la movilidad peatonal. Se analiza en el caso de la aglomeración madrileña la aplicación del conocido concepto TOD, “Transit Oriented Development” (Desarrollo Urbano Orientado al Transporte Público), diferenciándolo de otros más recientes como los denominados TAD, “Transit Adjcent Development” (Desarrollos junto al transporte público pero que no tienen una planificación coordinada) o los TJD, “Transit Joint Development” (Desarrollo conjunto urbano-infraestructura de transporte).
Aquest article se centra en els models de ciutat que tracten d'afavorir una mobilitat més eficient, com són la planificació i el disseny urbà que afavoreixen el transport col·lectiu en plataforma reservada (metro, ferrocarril, BRT) i, de manera subsidiària, la mobilitat de vianants. S'analitza en el cas de l'aglomeració madrilenya l'aplicació del conegut concepte TOD, "Transit Oriented Development" (Desenvolupament Urbà Orientat al Transport Públic), diferenciant-lo d'altres més recents com els denominats TAD, "Transit Adjcent Development" (Desenvolupaments al costat del transport públic però que no tenen una planificació coordinada) o els TJD, "Transit Joint Development" (Desenvolupament conjunt urbà-infraestructura de transport).
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados