El text planteja la manera en que els moviments socials i especialment la capacitat de mobilització i de resistència indígena mostrada a diferents punts d’Amèrica Llatina ha estat capaç d’articular, primer, processos des-tituents de la institucionalitat i les doctrines econòmiques d’orde neo-liberal, per, després, obrir espais de reconfiguració plural i democràtica de les realitats socials, culturals, i econòmiques. Es fa especial referència als exemples que ens mostren les realitats equatoriana i boliviana i de com les seves noves Constitucions incorporen aquests nous horitzons de transformació.
© 2001-2025 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados