Resumen de Formació financera i productes d’estalvi a llarg termini
- español
A raíz de la última crisis financiera y económica vivida en nuestro país se han alzado voces que indican que una de las causas que ha podido agravar sus efectos ha sido la baja formación financiera de la población. Recientes estudios apuntan en este sentido y propugnan la incorporación de programas formativos para los más jóvenes. Sin embargo, probablemente el sector de la población más afectado por la comercialización de productos financieros inadecuados ha sido la población de mayor edad. Por eso, en este trabajo se plantea la cuestión inversa, es decir, si no deberían ser las propias entidades financieras las que deberían procurar distribuir, sobre todo entre los mayores, productos adecuados a su nivel de formación y aversión al riesgo. En este contexto, se analiza en qué medida algunos productos financieros diseñados para gestionar el ahorro (especialmente entre los mayores o de cara a la jubilación) están alcanzando los objetivos deseables. Por último, en este trabajo se lanza una propuesta para que sean los propios ahorradores los que puedan gestionar sus recursos y, de esta forma, evitar, al menos en parte, algunos de los costes de gestión que llevan aparejados aquellos productos y así fomentar la competencia en el sector.
- català
Arran de l’última crisi financera i econòmica viscuda al nostre país s’han alçat veus que indiquen que una de les causes que ha pogut agreujar els seus efectes ha estat la baixa formació financera de la població. Recents estudis ho confirmen i propugnen la incorporació de programes formatius per als més joves. No obstant això, probablement el sector de la població més afectat per la comercialització de productes financers inadequats ha estat la població de més edat. Per això, en aquest treball es planteja la qüestió inversa, és a dir, si no haurien de ser les pròpies entitats financeres les que haurien de procurar distribuir, sobretot entre els més grans, productes adequats al seu nivell de formació i aversió al risc. En aquest context, s’analitza en quina mesura alguns productes financers dissenyats per gestionar l’estalvi (especialment entre els més grans o de cara a la jubilació) aconsegueixen els objectius desitjables. Finalment, es llança una proposta perquè siguin els estalviadors mateixos els que puguin gestionar els seus recursos i, d’aquesta manera, evitar, al menys en part, alguns dels costos de gestió que comporten aquests productes i així fomentar la competència en el sector.
