Les xarxes de relacions i suport de les persones grans de Mallorca

• Autores: Lluís Ballester Brage, Liberto Macías González
• Localización: Anuari de l'envelliment: Illes Balears, ISSN 2174-7997, Año 2015, 2015, págs. 107-123
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • español

    En el artículo se presenta el estudio realizado con 28 familias con personas mayores, desde la perspectiva de familia extensa. La investigación la hemos realizado desde el punto de vista etnográfico, basándonos en el modelo de red social. Se presentan los resultados mediante un ecomapa de las redes sociales formales e informales en el que analizamos cuatro grandes áreas (familia, amistades, vecindad y servicios —salud y servicios sociales—).

    En cada área se analizan los vínculos y apoyos sociales de la persona mayor de referencia en cada familia. El análisis de las redes sociales se ha desarrollado especialmente en los últimos años, dado que aporta información sobre los vínculos sociales y los apoyos que tienen las personas y familias. Actualmente, una parte de la intervención socioeducativa debe considerar la necesidad de crear nuevas redes y poner en relación las redes formales e informales en determinadas situaciones sociales (conflictos familiares, trato inadecuado o soledad de las personas mayores, etc.).

    En los resultados se constatan las similitudes y diferencias y los modelos de red que predominan en las distintas modalidades de vida familiar. La estrategia metodológica predominante para la realización de la investigación ha sido cualitativa y se ha caracterizado por ser un estudio exploratorio de orientación etnográfica, basado en los trabajos de Pierre Bourdieu. Las herramientas y técnicas manejadas para recabar la información y registrarla en el ecomapa de la red han sido la entrevista en profundidad desde la perspectiva de historia de vida.

  • català

    En aquest article es presenta l’estudi realitzat amb 28 famílies amb persones grans, des de la perspectiva de família extensa. La investigació l’hem realitzada des del punt de vista etnogràfic, basant-nos en el model de xarxa social. Es presenten les dades mitjançant l’ecomapa de les xarxes socials formals i informals en el qual analitzem quatre grans àrees (família, amistats, veïnatge i serveis —salut i serveis socials—). En cada àrea s’analitzen els vincles i suports socials de la persona gran de referència en cada família. L’anàlisi de les xarxes socials s’ha desenvolupat especialment en els últims anys, atès que aporta informació sobre els vincles socials i els suports que tenen les persones i famílies. Actualment, una part de la intervenció socioeducativa ha de considerar la necessitat de crear noves xarxes i posar en relació les xarxes formals i informals en determinades situacions socials (conflictes familiars, tracte inadequat o solitud de les persones grans, etc.).

    En els resultats es constaten les similituds i diferències i els models de xarxa que predominenen les diferents modalitats de vida familiar. L’estratègia metodològica predominant pera la realització de la investigació ha estat qualitativa i s’ha caracteritzat per ser un estudi exploratori d’orientació etnogràfica, basat en els treballs de Pierre Bourdieu. Les eines i tècniques manejades per compilar la informació i registrar-la en l’ecomapa de la xarxa han estat l’entrevista en profunditat des de la perspectiva d’història de vida.