Dinàmica poblacional d’Hemidiadema forcallensis (Echinoidea) de l’Aptià inferior de la subconca de Morella

• Autores: Carme Castany Àlvaro, Enric Forner i Valls, Joan Castany i Àlvaro
• Localización: Nemus: revista de l'Ateneu de Natura, ISSN 1697-2694, Nº. 7, 2017, págs. 39-50
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Population dynamics of Hemidiadema forcallensis (Echinoidea) from the Aptian of the Morella sub-basin
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Resumen
  • català

    Dins del marc general de l’estudi de les poblacions d’equinoïdeus de la conca del Maestrat, es realitza un estudi biomètric de l’espècie d’Hemidiadema forcallensis Clément, 2015, del jaciment del mas de Morella la Vella (Morella, els Ports; conca del Maestrat). S’analitza l’estructura d’edat de la població al morir, mitjançant la freqüència del diàmetre de la corona, com indicador aproximat de l’estadi de desenvolupament atés el creixement al llarg de tota la vida dels Echinodermata. Es fa un estudi ontogènic de les variables alçada i diàmetre de la corona, al llarg de vuit estadis de desenvolupament establerts. Els treballs actuals de la paleontologia estan molt enfocats a la sistemàtica i són relativament escassos els estudis que analitzen comunitats i/o poblacions. Aquestos estudis requereixen d’unes condicions tafonòmiques especials del jaciment investigat, com ara que la població no haja estat transportada, ni alterada, desprès de la mort. I també cal mostres grans. Per això són tan importants i escassos els estudis sobre dinàmica poblacional.

    L’estudi conclou que es tracta d’una població ben adaptada al seu hàbitat en condicions normals, que assoleix altes densitats i té una estructura d’edat al morir semblant a les actuals. Té una distribució unimodal. Presenta un biaix tafonòmic: els exemplars més menuts tenen menys probabilitats de fossilitzar, per la qual cosa els estadis inicials de desenvolupament estan més subrepresentats que els de més edat. Per altra banda s’ha constatat que hi ha una bona correlació entre l’alçada i el diàmetre de la corona, estable al llarg de tota la vida, al voltant del 50%. Per això es considera que es pot utilitzar com caràcter diagnòstic davant l’espècie molt semblant H. batalleri Clément, 2015, present a la subconca del Perelló, amb una raó del 59%. La mostra de la localitat tipus del Forcall, utilitzada de contrast, ha permès subministrar topotipsa diferents museus, dins el projecte de catalogació, revisió i dotació de topotips de les espècies descritesa les comarques de Castelló.

    Aquest és el primer estudi de dinàmica poblacional que s’ha fet amb un equínid regular. S’ha esmenat la diagnosi d’H. forcallensis i proposat un altre caràcter diagnòstic: la raó entre l’alçada i el diàmetre de la corona.

  • English

    As part of the general investigation of the equinoïdeus populations in the Maestrat basin, we carried out a biometric study of the species of Hemidiadema forcallensis Clement, 2015, found at the site of the Mas de Morella la Vella (Morella, els Ports; Maestrat Basin). We analysed the age structure of the population at death by the frequency of the variable diameter of the test, giving us a rough indicator of the stage of growth development of Echinodermata. An ontogenic study of the height and diameter variables was carried out, following the eight established stages of development. Much of the current work in paleontology is focused on systematic aspects and there are relatively few studies that analyze communities and /or populations as a whole. Such studies require special taphanomic conditions at the investigated site, in which the population has not been transported or altered after death. They must also, and herein lies and additional level of difficulty, have a statistically significant number of samples, chosen at random and all from the same site, from just a few centimetres of the selected strata and with a very significant amount of measurable units to achieve high enough levels of precision and confidence in the data. This is why studies on population dynamics are both so important and also rare.

    The study concludes that this was a population well adapted to it’s habitat under normal conditions, which reached high densities and had a similar age structure at death as is found in current populations. Statistically, it is unimodal. It shows, as a taphanomical bias, that the smallest examples within the sample are less likely to fossilize and, as a result, those in the initial stages of development are under-represented when compared with those of greater age. On the other hand, it has been found that there is a good correlation between the height and diameter of the crown. This index (height / diameter) remains stable throughout life, around 50%, so it can be also considered as a diagnostic characteristic for the very similar species, H. batalleri Clement, 2015, found in the Perelló subbasin. A smaller, contrasting sample, taken from area around Forcall, has allowed us to supply topotypes to different museums in the cataloguing and review project of topotype species described in the province of Castellón.

    This is the first study of population dynamics that has been carried out on a regular equínid. H. forcallensis has an amended diagnosis and another diagnostic characteristic is proposed: the ratio between the height and diameter of the test.