El present article aprofundeix per primera vegada en l’obra d’Odó Hurtado (1902–1965) amb una especial atenció a la seva evolució com a novel·lista en el període de l’exili que inicià a França el 1939 i, finalment, acabà a Mèxic, on restà entre 1940 i 1965. S’hi destaca el seu compromís amb la literatura, des de la qual projecta el contrast cultural i polític entre la societat catalana de Mèxic i la de l’interior durant l’exili i la postguerra i posa en relleu una força narrativa innovadora i gosada en el moment històric en què aparegué, fet que li suposà un constant frec amb la censura espanyola en les obres editades a Catalunya.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados