Resumen de La concepció fusteriana de la literatura com a pràctica social
Els assaigs de Joan Fuster són el seu observatori particular del món, de l’ésser humà i de la vida de la societat. Des d’aquest observatori-laboratori, Fuster construeix la seva teoria de la realitat social al voltant de diverses dimensions: la lingüística, la cultural, l’estètica, la sociopolítica i la històrica (entesa en un sentit ampli que impregna les altres dimensions).
Les reflexions explícites de l’escriptor de Sueca prenen sovint com a objecte els fenòmens literaris —autors, gèneres, moviments, estils o circuits editorials— inserits sempre en el vast procés de la praxi social, un àmbit on cap factor pot ser innocentment aïllat de la resta, del conjunt on tot s’interrelaciona.
La concepció fusteriana de la literatura adopta així la perspectiva de la complexitat, on la idea del compromís social de l’escriptor, ben potent en la seva època, és filtrada per mitjà d’un examen crític. Aquest examen pondera factors d’índole molt diversa, sovint contradictoris, que l’autor intenta conjuminar amb una honestedat intel·lectual que fa de les paradoxes un motor de la seva deliberació assagística.
