Els anys setanta, a Catalunya, són els darrers del franquisme i els primers de la monarquia constitucional. El canvi de la dictadura cap al nou règim repercuteix en la reivindicació de la identitat lingüística i territorial, principalment des dels centres d’irradiació cultural —Barcelona o València, també Mallorca. Els escriptors de l’època se situen davant del dilema de continuar amb una estètica realista o derivar cap a models narratius experimentals. La forma de veure la ciutat sembla un dels temes importants a l’hora d’analitzar els lligams històrics, la contracultura d’aquests anys, la geografia urbana i els vincles entre ideologia de l’escriptor i identitat col·lectiva. El compromís, en aquest sentit, consisteix a presentar personatges en dissidència amb les formes i convencions precedents: religió, autoritarisme, masclisme, estètica burgesa i tots els constituents del discurs hegemònic d’un temps i d’un país.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados