En el present estudi s’analitzen dues obres de M. Aurèlia Capmany que no formen part del seu corpus realista: la narració breu «Nummius Dexter Optatus, Papa de Roma (308–310)» i la novel·la Quim/Quima, ambdues de 1971. Des d’estratègies narratives distintes, l’autora hi enriquia el seu discurs de compromís ideològic gràcies als matisos aportats per la interacció amb el component no mimètic, per la qual cosa es tracta de dues de les mostres més reeixides de la literatura fantàstica peninsular del tardofranquisme i la Transició.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados