Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Contrapublicidad en la ciudad del consumo. Subvirtiendo el sentido en la piel del asfalto

Ximo González Marí

  • español

    La sociedad del consumo determina las condiciones sociales en la Postmodernidad. La ciudad, configurada como un espacio de tránsito sin identidad ni historia, está definida como una continua reconfiguración de sí misma. Una ciudad convertida en mera fachada, en un escaparate de múltiples estímulos que cambian rápidamente para seducir al ciudadano relegado al papel de consumidor. Desde esta posición, el sujeto deberá construir alternativas que posibiliten un papel actante en la eterna reformulación que caracteriza la ciudad como suceso y no como espacio. En estos espacios para el consumo sobre el que se proyectan las ciudades postmodernas, recreadas como verdaderos centros comerciales, el ciudadano debe encontrar su propia voz como sujeto transformador de la sociedad. Daremos fe del potencial creativo y renovador de los espacios del consumo de masas, convertido en el nuevo campo social de encuentro y enunciación. Veremos cómo los movimientos activistas se apropian del lenguaje publicitario que configura el discurso urbano para subvertirlo y, mediante la tergiversación y la parodia, desenmascarar el vacío y miseria moral que la lógica mercantilista trata de esconder. De este modo, evidenciaremos el potencial creativo en estas prácticas contraculturales que ocupan los espacios públicos y los templos del consumo para expresar su crítica a una sociedad construida para el consumo. Los culture jammers o piratas publicitarios, mediante la técnica de guerrilla contrapublicitaria, ocupan los espacios de visibilización consumista antes monopolizados por las corporaciones, como vallas publicitarias o anuncios, para difundir su mensaje. Utilizarán el distanciamiento y el humor para, a través del collage y el montaje, difundir su mensaje de forma visual e impactante. En consecuencia, surgirán nuevos significados que contradicen el discurso del consumo que domina las ciudades y construyen una crítica a la ciudad desde el centro mismo de los espacios mediatizados por el mercado.

  • català

    La societat del consum determina les condicions socials en la Postmodernitat. La ciutat, configurada com un espai de trànsit sense identitat ni història, està definida com una contínua reconfiguració de si mateixa. Una ciutat convertida en simple façana, en un aparador de múltiples estímuls que canvien ràpidament per seduir al ciutadà relegat al paper de consumidor. Des d’aquesta posició, el subjecte haurà de construir alternatives que possibiliten un paper actant en l’eterna reformulació que caracteritza la ciutat com succés i no com a espai. En aquests espais per al consum sobre el qual es projecten les ciutats postmodernes, recreades com a veritables centres comercials, el ciutadà ha de trobar la seva pròpia veu com a subjecte transformador de la societat. Donarem fe del potencial creatiu i renovador dels espais del consum de masses, convertit en el nou camp social de trobada i enunciació. Veurem com els moviments activistes s’apropien del llenguatge publicitari que configura el discurs urbà per subvertir-lo i, mitjançant la tergiversació i la paròdia, desemmascarar el buit i misèria moral que la lògica mercantilista tracta d’amagar. D’aquesta manera, evidenciarem el potencial creatiu en aquestes pràctiques contraculturals que ocupen els espais públics i els temples del consum per expressar la seva crítica cap a una societat construïda per al consum. Els culture jammers o pirates publicitaris, mitjançant la tècnica de guerrilla contrapublicitària, ocupen els espais de visibilització consumista abans monopolitzats per les corporacions, com tanques publicitàries o anuncis, per difondre el seu missatge. Utilitzaran el distanciament i l’humor per, a través del collage i el muntatge, difondre el seu missatge de forma visual i impactant. En conseqüència, sorgiran nous significats que contradiuen el discurs del consum que domina les ciutats i construeixen una crítica a la ciutat des del centre mateix dels espais mediatitzats pel mercat.

  • English

    The consumer society determines social conditions in the postmodern era. The city, configured as a space of transit with no identity or history, is defined as a continuous reconfiguration of itself. It has been turned into a mere facade, a showcase of multiple, rapidly-changing stimuli to seduce the citizen, now relegated to the role of consumer. From this position, subjects must construct alternatives that give them an active role in the eternal reformulation that characterizes the city as an event and not as a space. In these spaces for consumerism that postmodern cities have become, recreated as authentic shopping malls, citizens must find their own voices as transformers of society.

    In this paper we show the potential for creativity and renewal that these spaces of mass consumption possess, spaces that have become the new social terrain for encounter and enunciation. We will see how activist movements appropriate the language of advertising that shapes urban discourse, to subvert it and, through misrepresentation and parody, unmask the vacuum and moral paucity that mercantilism tries to hide. In this way, we highlight the creative potential in these counter-cultural practices that occupy public spaces and temples of consumption to express their criticism of a purpose-built consumer society.

    Culture jammers, using the guerrilla technique of counter-advertising, occupy the spaces of consumerist visibility monopolized by corporations, such as billboards or advertisements, to spread their message. They use detachment and humour, through collage and editing, in a visual and impactful way, giving new meanings that contradict the dominant discourse of consumption in the cities and construct a critique of the city from the centre of the spaces mediated by the market.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus