Resumen de Disseny d'un front-end electrònic per a un subdetector de l'accelerador de partícules LHC
Rafel Ballabriga Suñé, Sonia Luengo Álvarez, María del Mar Roselló Canal, Xavier Vilasís-Cardona
LHC és l'accelerador de partícules més potent que s'hagi construït mai. Cada 25 ns s'hi faran col·lisionar protons a velocitats molt properes a la de la llum en el buit, de tal manera que l'energia de cada xoc serà de 14 TeV aproximadament. Per aconseguir velocitats tant altes, els protons són accelerats en un anell de 27 km de diàmetre on regna un buit més perfecte que el que hi ha en l'espai exterior. Aquest anell es troba en un túnel sota terraca encavalcat entre França i Suïssa, en el CERN, el Centre Europeu de Recerca Nuclear. La seva posada en marxa està prevista per a l'any 2005 i en la seva titànica construcció hi prticipen universitats i centres de recerca de tot el món, entre els quals, a través del laboratori de física experimental d'altres energies de la UB, hi ha un grup del departament d'EALS.
En aquest aritcle farem una breu introducció al disseny electrònic per a experiments de física d'altres energies. Ens centrarem en els disseny del SPD (Scintilator Pad detector), la part del detector LHCb dissenyada per distingir entre electrons i fotons.
