Resumen de L’antropologia catalana i l’exili republicà a Mèxic: Universitat Rovira i Virgili
El text planteja l’impacte de l’exili republicà a Mèxic en el desenvolupament de l’antropologia catalana. La figura central d’aquesta connexió és el Dr. Claudi Esteva Fabregat, mestre a la Universitat de Barcelona de la primera promoció d’antropòlogues i antropòlegs catalans. Juntament amb la presentació del doble exili del Dr. Esteva, cap a Mèxic l’any 1939 i cap a Madrid l’any 1957, es glosa la trajectòria d’altres insignes mestres dins de la nostra disciplina, exiliats republicans tots ells, que es van arrelar a Mèxic i van desenvolupar unes intenses i trascendents carreres professionals, que han estat molt reconegudes, en general, al seu país d’acollida. Els professors Bosch i Gimpera (que fou rector a la Universitat de Barcelona durant la Guerra Civil), el Prof. Joan Comas, que es van integrar a la seva arribada a Mèxic a la UNAM, en qualitat d’arqueòleg i antropòleg físic, respectivament. Un segon grup format per tres joves, cogeneracionals de C. Esteva, que van estudiar a l’ENAH mexicana: Àngel Palerm Vich, Pedro Armillas García i Santiago Genovés Tarazaga. També es comenta la trajectòria de tres fills d’exiliats, que també han conreat l’antropologia: Roger Bartra, Andrés Fábregas i Glòria Artís. Finalment, s’esmenten altres tres antropòlegs formats també a Mèxic, no procedents de Catalunya: Carmen Viqueira Landa, Pedro Carrasco Pizana i José Luis Lorenzo Bautista.
