Resumen de La defensa de l’ús públic del català a l’Arquebisbat de Tarragona durant el primer franquisme (1939-1944)
Malgrat que la constitució republicana de 1931 reconeixia el dret a la llibertat religiosa, la creixent tensió social que va viure la República va incloure la prohibició alegal dels actes religiosos públics i, fins i tot, la persecució dels privats. A Catalunya, la persecució religiosa va generar l’aparició d’una Església clandestina. En aquest context, la figura de Vidal i Barraquer pren rellevància: el cardenal va intentar restablir el culte públic abans que entressin les tropes franquistes per no deixar en les seves mans aquesta restitució, però els esdeveniments no ho van fer possible. L’Església catalana —clergat i laics conscients— havia estat perseguida pels rojos per ser cristiana, i després ho serà pels blancs per ser catalana.
