Accés a serveis lingüístics per als sol·licitants d'asil en els centres de detenció de les zones frontereres de Texas

• Autores: Melissa Wallace, Carlos Iván Hernández
• Localización: Revista de llengua i dret, ISSN-e 2013-1453, ISSN 0212-5056, Nº. 68, 2017 (Ejemplar dedicado a: De la traducció a la jurilingüística), págs. 143-156
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Language access for asylum seekers in borderland detention centers in texas
• Enlaces
  • Texto completo (pdf)
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • català

    La violència extrema de les bandes criminals d’El Salvador, Guatemala i Hondures ha provocat que milers de mares i nens busquin refugi als Estats Units. Com a resposta a la crisi migratòria del 2014, l’ús que els Estats Units ha fet dels centres de detenció per a famílies representa un dels aspectes més controvertits de la resposta política que va donar l’Administració Obama. Actualment, els centres de detenció privats que es troben a Karnes i Dilley (Texas) allotgen, per sobre de la seva capacitat, milers de mares i nens sol·licitants d’asil (García-Ditta 2015: s. p.). La gravetat de la crisi de refugiats actual es veu agreujada, a més, per la barreres lingüístiques: un dels pitjors obstacles per evitar processos de trasllat immediat. Un pas molt important en el procediment de sol·licitud d’asil és l’entrevista per determinar si hi ha un temor creïble (credible fear interview, CFI), un tràmit en l’àmbit de la immigració en què la persona ha de demostrar, de forma creïble, que té por de tornar al seu país d’origen o de ser deportat. Aquest article considera de forma directa la mediació lingüística dins els procediments d’immigració no penals com un dret humà la garantia del qual, per part de les institucions, encara no s’ha fet efectiva. Els autors busquen oferir una anàlisi descriptiva dels procediments d’immigració dels Estats Units que acaba amb una breu reflexió sobre els aspectes pendents d’explorar de la zona grisa jurídica i ètica de l’accés als serveis lingüístics en els centres de detenció de les zones frontereres.

  • English

    Extreme gang violence in El Salvador, Guatemala, and Honduras has prompted thousands of mothers and children to seek refuge in the United States. In response to the 2014 migrant crisis, the United States’ use of family detention centers represents one of the most controversial aspects of the Obama administration’s political response. For-profit detention centers located in Karnes, Texas and Dilley, Texas, are currently housing thousands of asylum-seeking mothers and children beyond capacity (García-Ditta 2015: n.p.). The gravity of the current refugee crisis is only exacerbated by language barriers – one of the direst obstacles to avoiding swift removal processes. A crucial step in the asylum-seeking process is the credible fear interview (CFI), an immigration proceeding in which a person must demonstrate credible fear of returning to his or her home country or be subject to deportation. This article directly locates language mediation in non-criminal immigration proceedings as a human right to which institutional compliance is still unresponsive and ineffectual. The authors aim to offer a descriptive analysis of US immigration proceedings with a brief final discussion which contemplates the unexplored aspects of the legal and ethical grey zone of language access in borderland detention centers