Al Curial e Güelfa, com en altres textos coetanis, els personatges mostren les seues relacions amb l'escriptura, reflectint així els usos quotidians d'aquesta eina intel·lectual. L'escriptura interactua com un mitjà de comunicació entre particulars i entre institucions, i fa la funció de garantir la fiabilitat de les relacions comunicatives i legals, en tant que la societat ha dipositat la fides publica en ella. Al Curial observem que els escrits citats o reportats ens donen dades qualitatives sobre les funcions informatives, legislatives, administratives, ficcionals i d'altra mena que se'ls atorgava en els diferents estaments socials, de manera que ens forneixen una imatge molt vivaç de les situacions comunicatives -des de la Cancelleria reial als usos privats- que envoltaven l'encara anònim autor d'aquesta novel·la.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados