Resumen de "A la mort f'En Rafel de Casanoca". Un poema oblidat de Verdaguer i la seva circumstància
Ramon Pinyol i Torrents, Pere Quer i Aiguadé
La producció poètica a l’entorn deRafael Casanova i, en general, sobre laGuerra de Successió, és molt escassaen la literatura catalana renaixent,fet que no comença a capgirar-se finsals anys vuitanta del segle XIX. El casdel poema «A la mort de Rafel deCasanova» (1865), de Jacint Verdaguer,és singular i primerenc, per lescircumstàncies de composició, per larecepció pràcticament nul·la que vatenir després de ser guardonat ambun premi extraordinari en els JocsFlorals, pel fet que l’autor mai no el varecollir en cap llibre i perquè, en mésd’una ocasió, l’escriptor de Folguerolesva declarar que era la pitjor peça quehavia escrit mai. El treball se centraen l’estudi d’aquest cas, sense resoldre,malauradament, algunes de lespreguntes que suscita, tot i aventuraralgunes hipòtesis sobre la qüestió. Eltreball destaca igualment l’antiborbonismede Verdaguer (i al seu carlismede fons) i passa revista, també, a lapresència de la Guerra de Successióen l’obra del poeta, dins la qual s’had’emmarcar el poema.
