Resumen de "Quan el mal ve d'Almansa..." El reflex literari vuitcentista de la Guerra de Successió a Valencia
El País Valencià fou un dels primersterritoris de la Corona d’Aragóa patir les conseqüències que provocàla Guerra de Successió al tron hispànic(1701-1713/1715). Així, la pèrdua, perpart dels austriacistes, de la conegudacom a batalla d’Almansa (1707) comportà,entre els valencians, el menyscabamentde les senyes d’identitat pròpiesi la submissió a les lleis i la llenguade Castella. En aquest sentit, a més derecordar que els efectes de la Guerrade Successió començaren a fer-senotar, entre els catalanoparlants, en1707 i a València, aquest treball preténanalitzar quin fou el reflex literari queaquells fets bèl·lics –i el conseqüentdecret d’annexió del Regne de València,de 29 de juny de 1707– tinguéentre els protagonistes de la brancavalenciana de la Renaixença: TeodorLlorente, Constantí Llombart,Josep F. Sanmartín i Aguirre i JosepM. Puig i Torralva, entre d’altres De més a més quan la seua miradaenvers aquells esdeveniments foucrítica; però, potser, no tant com, enbona lògica, hom podria esperar d’unsescriptors que maldaven per recuperarl’ús i el prestigi de la llengua i la literaturacatalanes. I és que, sovint, algunsd’aquests intel·lectuals hagueren defer autèntics equilibris «polítics» pertal de no molestar els descendentsd’una dinastia, la borbònica, que en desembre de 1874 ells mateixos haviencontribuït a restaurar.
