Resumen de La poesia d'experimentació com a corpus inestable: els guanys de la permeabilitat
En aquest estudi Margalida Pons qüestiona el consens a què han arribat historiografia i crítica literària sobre �l'ontologia de l'experimentalitat, i, per tant, han confiat en l'estabilitat d'un corpus de límits incontrovertibles�. Així, pretén negar la possibilitat d'una visió rígida de la poesia experimental qüestionant quatre de les idees que hom pot tenir sobre aquesta poesia. Margalida Pons remarca com és de paradoxal pretendre fixar un cànon únic i indiscutible per a una poesia experimental; explica l'especial i complexa relació que mantenen els poetes experimentals amb la tradició; contesta la rigidesa que suposa entendre la poesia experimental just com una poesia d'oposició a altres opcions poètiques; i, per acabar, discuteix que l'estudi diacrònic nega la possibilitat d'experimentalitat.
