L’oblit: una definició filosòfica

• Anna Pagès Santacana ^[1]
  1. [1] Universitat Ramon Llull

     Universitat Ramon Llull

     Barcelona, España

     
• Localización: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna, ISSN 1136-3711, Nº. 22, 2016, págs. 233-255
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    Aquest article tracta de definir l’oblit des de la perspectiva de la filosofia. Quins aspectes contribueixen a tipificar l’oblit com un operador simbòlic en el treball de reconfiguració de la memòria? Abordem aquesta temàtica des de quatre grans perspectives: la categoria “no-tot” en l’obra de Jacques Lacan i Jean-Claude Milner, que converteix la memòria en una totalitat no inclusiva; la categoria en grec “parresia”, a través de l’anàlisi que fa Michel Foucault sobre la relació entre el subjecte i la veritat a l’època antiga; la categoria “de-negació” (Verneinung) en la lectura que féu Jean Hyppolite del text de Freud; finalment, la categoria “relacional” per referir-nos a una proximitat íntima amb l’oblit que han subratllat especialment els discursos dels postfeminismes. Aquestes quatre categories funcionen com un aparell conceptual i especulatiu, susceptible de ser aplicat a qualsevol model de treball de la memòria cultural, individual i colectiva i les seves maneres de reconfigurar el passat.

  • English

    The purpose of this article is to make a definition of the notion “oblivion” from a philosophical point of view. What would be the key issues that characterize oblivion as a symbolic operator in the work of memories reconfiguration? We will approach this subject from four main perspectives: the category of “not-all” in Jacques Lacan and Jean-Claude Milner works, which makes memory a not inclusive totality; the category “parresia” in Michel Foucault defining the relation between subject and truth in Ancient times; the category of “denial”(Verneinung) in the reading of Freud’s work by Jean Hyppolite; finally, the category “relational” referring to the intimate proximity with oblivion that post-feminists contributions have highlighted. These four categories can be considered a conceptual and speculative system to be applied to the study and analysis of the different models of cultural, individual and collective memories and their ways of reconfiguring the past.