El retorn a la simplicitat en el disseny de computadors, ha fet que tècniques clàssiques utilitzades en arquitectures CISC obtinguessin resultats notables en aplicar-los a les noves arquitectures RISC. El cas de la segmentació n'és una prova fefaent. A més a més, la reducció de la lògica de control del processador ha permès evolucionar, de manera natural, cap a arquitectures que aconsegueixen explotar el paral·lelisme existent en els programes seqüencias a nivell d'instrucció. Aquests nous dissenys, anomenats superescalars són el pas natural dins de l'evolució dels processadors RISC. En aquest article presentem alguns dels conceptes bàsics per entendre el disseny i les limitacions d'aquestes noves arquitectures paral·leles
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados