Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Alteridad, oportunidad y autocensura en la historiografía de inicios del siglo XVII

    1. [1] Universitat de València

      Universitat de València

      Valencia, España

  • Localización: Manuscrits: Revista d'història moderna, ISSN-e 2014-6000, ISSN 0213-2397, Nº 35, 2017 (Ejemplar dedicado a: Autocensura i historiografia en temps dels Àustries), págs. 61-81
  • Idioma: español
  • Títulos paralelos:
    • Otherness, opportunity and self-censorship in early 17th-century historiography
    • Alteritat, oportunitat i autocensura en la historiografia d’inicis del segle XVII
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      La historiografía barroca, sometida a menudo a los dictámenes políticos de las instituciones, se presenta como un marco idóneo para poder valorar los niveles de censura y autocensura en las obras del período. En este contexto, cabe destacar la obra de Jeroni Pujades, que buscó el soporte institucional para sus trabajos historiográficos y escribió una crónica en catalán (Calamicleon / Corònica) y otra en castellano (Corónica) del principado de Cataluña. Este artículo se ocupa de analizar las versiones de la primera, sometidas a una profunda revisión por parte del autor, con la intención de individuar algunos procesos de autocensura en el siglo XVII.

    • English

      Baroque historiography, which is usually subjected to the political opinions of institutions, presents itself as an ideal space for examining levels of censorship and self-censorship in the period’s works. In this context, Jeroni Pujades’ work stands out, as he sought institutional support for his historiographical dissertations and wrote a chronicle of the Principality of Catalonia in Catalan (Calamicleon/Corònica) and another one in Spanish (Corónica). In an attempt to highlight some self-censorship processes in the 17th century, this article analyzes the Catalan chronicle and its versions, which were deeply revised by the author.

    • català

      La historiografia barroca, sotmesa sovint als dictàmens polítics de les institucions, es presenta com un marc idoni per poder valorar els nivells de censura i d’autocensura en les obres del període. En aquest context, s’ha de destacar l’obra de Jeroni Pujades, que va buscar el suport institucional per als seus treballs historiogràfics i va escriure una crònica en català (Calamicleon / Corònica) i una altra en castellà (Corónica) del principat de Catalunya. En aquest article s’estudien les versions de la primera, sotmeses a una profunda revisió per part de l’autor, amb la intenció d’individuar alguns processos d’autocensura al segle XVII.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno