Resumen de Bodies in Peril:: French Sculpture and the Return of Flemishness
- English
The presence of Netherlandish sculptors who migrated to France among the pioneer members of the Académie Royale is well documented, but it does not stand as the only point of contact between the two visual traditions. Around 1700 the qualities associated with a Flemish and Dutch image-repertoire offered further points of departure for French sculptors. This visual integration rested on concepts that emerge in contemporary French art theory, as can be illustrated in passages from Roger de Piles and Claude-Henri Watelet, as well as by the sculptor Etienne-Maurice Falconet. Rather than a concept of truth to optical perception, critics spoke of a type of image that shows sudden and disruptive events, as if exposed by a sudden flash, leaving beholders struck and breathless. Part of a transition from the rhetorical energeia-enargeia in direction of a new notion of pictorial magie, the criticism of the Flemish violent image and body becomes manifest, I will argue, through works of sculpture exhibited as early as the Salons of 1699 and 1704.La presència d’escultors neerlandesos emigrats a França entre els primers membres de l’Académie royale està ben documentada, tot i que aquest no és l’únic vincle establert entre ambdues tradicions visuals. Al voltant de l’any 1700 les característiques associades a un repertori d’imatges fl amenco-neerlandeses van oferir als escultors francesos un horitzó de major amplitud. Aquesta incorporació visual es recolzava en conceptes sorgits de la teoria de l’art francès del moment, tal i com ho il·lustren determinats fragments de les obres de Roger de Piles i Claude-Henri Watelet, així com de l’escultor Etienne-Maurice Falconet. En lloc del concepte de representació fi del a la percepció òptica, aquests autors es referien a un tipus d’imatge que mostra esdeveniments imprevistos i pertorbadors, com si estiguessin exposats a una sobtada fulgor, deixant a l’espectador impressionat i sense alè. En plena transició entre un concepte retòric de energeia-enargeia i un pictòric de la magie, la crítica del cos i la imatge violenta fl amenca queden en evidència, tal i com s’exposa al següent article, a través de les obres escultòriques exhibides als Salons de 1699 i 1704.
- català
La presència d’escultors neerlandesos emigrats a França entre els primers membres de l’Académie royale està ben documentada, tot i que aquest no és l’únic vincle establert entre ambdues tradicions visuals. Al voltant de l’any 1700 les característiques associades a un repertori d’imatges flamenco-neerlandeses van oferir als escultors francesos un horitzó de major amplitud. Aquesta incorporació visual es recolzava en conceptes sorgits de la teoria de l’art francès del moment, tal i com ho il·lustren determinats fragments de les obres de Roger de Piles i Claude-Henri Watelet, així com de l’escultor Etienne-Maurice Falconet. En lloc del concepte de representació fi del a la percepció òptica, aquests autors es referien a un tipus d’imatge que mostra esdeveniments imprevistos i pertorbadors, com si estiguessin exposats a una sobtada fulgor, deixant a l’espectador impressionat i sense alè. En plena transició entre un concepte retòric de energeia-enargeia i un pictòric de la magie, la crítica del cos i la imatge violenta fl amenca queden en evidència, tal i com s’exposa al següent article, a través de les obres escultòriques exhibides als Salons de 1699 i 1704.
