Víctor Balaguer, in 1866, distinguished two schools in the Catalan literature of the time based on their respective use of the country’s history: one he depicted “as a holy relic for the blessed contemplation of its devotees”, while the other he portrayed as “a field of discussion”. Balaguer encapsulated this second school, forged in the years 1857-1860, as one in which Catalan literature began to treat the issue of relations between Catalonia and Spain as a major theme. It did so by means of a repertoire of historicalexamples that sought to show a Catalan history in defence of democracy, battling against absolutism and despotism
Víctor Balaguer, el 1866, distingia dues escoles en la literaturacatalana del moment segons l’ús que feien respectivament de la història delpaís: l’una els oferia «com a relíquia santa a la contemplació beàtica de sosadeptes», mentre que l’altra els llançava «al camp de la discussió». Balaguer encapçalava aquesta segona escola, forjada els anys 1857-1860, en què la literaturacatalana va començar a tematitzar la qüestió de les relacions entreCatalunya i Espanya. Ho va fer a través d’un repertori d’exemples històricsque volien mostrar una història catalana de defensa de la democràcia i decombat contra l’absolutisme i el despotisme
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados