La irreductible percepció sensible i l’apreciació de la bellesa artística en Leibniz

• Bartolomé, Maria Ramon Cubells ^[1]
  1. [1] Universitat Rovira i Virgili

     Universitat Rovira i Virgili

     Tarragona, España

     
• Localización: Enrahonar: an international journal of theoretical and practical reason, ISSN-e 2014-881X, ISSN 0211-402X, Nº 59, 2017 (Ejemplar dedicado a: El racionalisme modern i els seus límits), págs. 111-127
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • La irreductible percepción sensible y la apreciación de la belleza artística en Leibniz
  • Leibniz’s irreducible sensory perception and appreciation of artistic beauty
• Enlaces
  • Texto completo  1    2  
• Resumen
  • español

    Este artículo analiza el lugar que ocupa la percepción sensible en el universo leibniziano y sus consecuencias en el ámbito de lo que se denominará estética. La crítica al conocimiento claro y distinto cartesiano conduce a Leibniz a una posición epistemológica bastante compleja, ya que, a pesar de compartir con el cartesianismo que las percepciones de los sentidos (colores, olores...) son confusas, es la percepción sensible la que da acceso a la infinita complicación del mundo real, aunque el conocimiento que tengamos del mismo sea confuso y permanezca, quizás en algunos ámbitos, siempre confuso.

  • English

    This article analyzes the status of sensory perception in the Leibnizian universe and its consequences in the field of what is to be called aesthetics. The criticism of the Cartesian clear and distinct knowledge leads Leibniz to a quite complex epistemological position, despite sharing with Cartesianism that sense perceptions (colors, smells, etc.) are confusing. It is the sensible perception which leads to the infinite complexity of the real world, though the knowledge we have of it is confusing and remains, perhaps in some areas, always confusing.

  • català

    Aquest article analitza el lloc que ocupa la percepció sensible en l’univers leibnizià i les seves conseqüències en l’àmbit del que s’anomenarà estètica. La crítica al coneixement clar i distint cartesià condueix Leibniz a una posició epistemològica força complexa, ja que, malgrat compartir amb el cartesianisme que les percepcions dels sentits (colors, olors…) són confuses, és la percepció sensible la que dona accés a la infinita complicació del món real, tot i que el coneixement que en tinguem sigui confús i romangui, potser en alguns àmbits, sempre confús.