Aconseguir que les agendes polítiques incorporin la violència de gènere com un problema social que no es pot deixar d'encarar ha sigut gràcies a anys de lluita feminista. Però la manera en que en l' estat espanyol s'ha introduït aquesta qüestió respon fonamentalment a les demandes del feminisme institucional i la seva aliança amb l'Estat. Aquest article té per objectiu fer un anàlisi crític de les actuals mesures vigents a l'estat espanyol contra la violència de gènere. Per una part, es procurarà mostrar com des de la legislació contra la violència de gènere, si bé es reconeix que es tracta d'un problema estructural que respon a la desigualtat estructural per raons de gènere, a la pràctica es tracta el problema com a violència interpersonal, com si es tractes de qualsevol tipus de violència, a través principalment del sistema penal. En segon lloc es pretén mostrar com la demanda de protecció de les dones és empleada per l'Estat per ampliar el seu control sobre elles i sobre la societat en general. L'Estat, aprofitant la seva aliança amb el feminisme institucional, continua reproduint els pitjors estereotips de gènere. Aquells que situen a les dones en una posició determinista de vulnerabilitat. Les infantilitza i nega el seu poder de definició i de decisió.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados