Este trabajo trata de explicar las características del proceso de dispersión urbana experimentado por la Red Metropolitana de Barcelona en las últimas décadas y su configuración actual. Persigue, además, identificar las consecuencias sociodemográficas de la crisis actual en este tipo espacios urbanos. Las características del “urbanismo residencial disperso” –el sobrecoste de vivir en este espacio, el elevado nivel de endeudamiento de las familias que se han trasladado de forma reciente, así como una limitada solidaridad familiar y red social vecinal de escaso arraigo− hacen de este tipo desarrollo urbano un candidato ejemplar para reflejar los efectos sociales de la actual crisis económica o, como también ha sido denominada, la Gran Recesión del siglo XXI.El análisis muestra los primeros resultados a partir de datos secundarios que permiten estudiar el mercado inmobiliario, su población (crecimiento y estructura) y la movilidad residencial experimentada, así como la tasa de paro o la renta familiar disponible, comparando dos períodos (2002-2007 y 2008-2014). Aunque la gravedad de los efectos de la Crisis todavía no se hace visible (dado que en estos municipios dispersos predominan las clases medias y altas y, por tanto, con capacidad de reajustar sus respuestas de adaptación ante situaciones de crisis), sí podemos detectar cuáles han sido sus formas de adaptación ante las nuevas condiciones, y apuntar algunos de sus riesgos sociales futuros.
Aquest treball mira d’explicar les característiques del procés de dispersió urbana experimentat per la Xarxa Metropolitana de Barcelona en les últimes dècades i la seva configuració actual. A més, vol identificar les conseqüències sociodemogràfiques de la crisi actual en aquesta mena d’espais urbans. Les característiques de l’“urbanisme social dispers” (el sobrecost de viure en aquests espais, l’elevat nivell d’endeutament de les famílies que s’hi han traslladat recentment, així como la limitada solidaritat familiar i una xarxa social veïnal d’escàs arrelament) fan que aquest tipus de desenvolupament urbà sigui un candidat exemplar a reflectir els efectes socials de l’actual crisi econòmica o, tal com se l’ha batejat, la Gran Recessió del Segle XXI.L’anàlisi mostra els primers resultats a partir de dades secundàries que permeten estudiar el mercat immobiliari, la seva població (creixement i estructura) i la mobilitat residencial experimentada, així com la taxa d’atur o la renda familiar disponible, comparant dos períodes (202-2007 i 2008-2014). Encara que la gravetat dels efectes de la crisi encara no s’hi fa visible (atès que en aquests municipis dispersos predominen les classes mitjanes i altes i, així doncs, amb capacitat de reajustar les seves respostes d’adaptació davant de situacions de crisi), sí que podem detectar quines han estat les seves formes d’adaptació davant de les noves condicions, i apuntar alguns dels seus riscs socials futurs.
This paper is about the main features of the process of urban dispersion that the Barcelona metropolitan network has gone through in the last decades and its present configuration. Also, it aims at identifying the sociodemographic effects of the present economic crisis in this kind of urban spaces. The features of “residential dispersed urbanism”—the extra costs of living in such areas, the high levels indebtedness of families that have recently moved, and the limited family solidarity and scarcely rooted communitarian networks—make this kind of urban development bound to reflect the social effects of the present economic crisis, also dubbed the Great Twenty-First Century Recession.Here, we present the first results of our comparative analysis of the periods 2002-2007 and 2008-2014 based on secondary data on real estate markets, population growth and structure, and residential mobility, as well as unemployment rates and available household income. Even though the strongest effects or the economic crisis are not still visible (as dispersed municipalities are mostly populated by the middle and high classes, which are able to readjust their adaptive responses in situations of crisis), the study has indeed detected the ways in which households have adapted to the new conditions and it has pointed out some of the future social risks involved.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados