Carisma i testimoni de la vida consagrada

• Autores: Margarida Bofarull
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 40, Nº. 2, 2015 (Ejemplar dedicado a: III Simposi Internacional sobre el Concili Vaticà II (Barcelona, 10-11 desembre 2014). I a la Commemoració del setè centenari del beat Ramon Llull), págs. 563-572
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    El Concili Vaticà II, sobretot en la Constitució Lumen gentium, tracta la identitat de la vida consagradacom a do a l’Església i signe del Regne. Un dels objectius del Concili era l’«aggiornamento» de l’Església;conscient que havia de donar resposta als signes dels temps, fer entenedor l’Evangeli, i fer seuel goig i l’esperança, el plor i l’angoixa de l’home contemporani. La vida consagrada entrà majoritàriament,i de ple, en aquesta renovació, fidel als orígens i carismes. El Decret del Concili Perfectaecaritatis va animar a l’adequada renovació de la vida religiosa assenyalant com a regla suprema elseguiment de Crist proposat a l’Evangeli. En el postconcili s’ha continuat aprofundint en el do de lavida consagrada amb exhortacions, sínodes, etc., en el si de l’Església, fidels a l’Esperit, i per al béde tot el Cos de Crist; essent signe de comunió i animant a caminar amb esperança i solidàriamentamb els més pobres.

  • English

    The Second Vatican Council, especially in the Lumen gentium, views the identity of consecrated life as a gift to the Church and a sign of the Kingdom. One of the goals of the Council was the “updating” of the Church; it was aware of needing to respond to the signs of the times, to make the gospel understandable, to give endorsement to the joy and the hope as well as the cries and anguish of modern people. Consecrated life plays a large and full part in this renewal, faithful to its origins and gifts. The Council decree Perfectae caritatis encouraged the proper renewal of religious life, presenting as the supreme rule the discipleship of Christ as set out in the Gospel. In the post-council era, there has continued to be a deepening exploration of consecrated life with exhortations, synods and so on, all taking place within the Church, faithful to the Spirit and for the good of the whole body of Christ. It is seen as a sign of communion and an encouragement to walk in hope and in solidarity with the poor.