Resumen de Temps de Déu, temps de l'home. Celebració del temps en la litúrgia

Jordi Font

• català

  Tots estem limitats pel temps i l’espai. Tot passa molt ràpid. I a molts els hi falta temps. De fet el tempsi l’espai constitueixen els eixos majors que articulen l’existència humana. Perquè l’home es un ésser espai-temps, posseeix uns desitjos d’eternitat en el seu cor. Pel cristianisme el temps cronològic no queda anul·lat, sinó que en ell s’hi fa present el temps teològic (el Kairos de sant Pau, el temps de Déu). Les festes de l’Any Litúrgic volen obrir el temps dels homes sobre l’Avui de Déu (l’Hodie). El temps en la Litúrgia troba la seva arrel en el Misteri Pasqual de Crist, Senyor del temps, Principi i Fi, Alfa i Omega. Així l’Any Litúrgic construeix la relació entre temps i eternitat.

• English

  We are all limited by time and space; everything happens very quickly, and many people don’t have time. In actual fact, time and space constitute the main axes that articulate human existence. Because humans are time-space beings, they possess within their heart desires for eternity. For Christianity, chronological time is not done away with, but rather teleological time is brought into it (the kairos of St Paul, God’s time). The festivals of the Liturgical Year are intended to open up human time to God’s present (the hodie). In the Liturgy, time is rooted in the Paschal mystery of Christ, Lord fo time, the Beginning and the End, the Alpha and the Omega. In this way, the Liturgical Year builds the relationship between time and eternity.