L'édition du quatrième évangile et son enjeu inter-ecclesial

• Autores: Benoît Standaert
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 40, Nº. 1, 2015, págs. 75-100
• Idioma: francés
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    L’evangeli de Joan ha tingut com a primera preocupació, una edició final amb l’esforç de diàleg ambels altres seguidors de Jesús, representats en la figura emblemàtica de Simó Pere. Així doncs, no éspossible una lectura a nivell d’intercanvi intracomunitari. Aquesta contribució s’inicia des de l’últimcapítol de l’Evangeli en aquesta dimensió eclesiològica que ha estat reconeguda per molts estudiososdes dels estudis de R. Brown. Resseguint des del capítol 21, l’estudi mostra que una mateixa problemàticaestà present a través de tot el llibre fins l’edició final. La relació amb Marc, Mateu i Lluc no ésnomés una qüestió literària de major o menor dependència, sinó d’una atenció constant per part del’editor per a ser acceptat pels altres, tot mantenint el seu accés independent a la font. L’editor mostraen tot moment que ell sap de les altres tradicions, però pot donar la seva pròpia intel·ligència originali més profunda dels mateixos fets o dites. Aquest punt de vista intracomunitàri pot renovar la llumsobre la lectura tradicional del quart l’Evangeli.

  • English

    The gospel of John has had a final edition with, as first concern, the effort of dialogue with the other followers of Jesus, represented in the emblematic figure of Simon Peter. So there is a reading possible on the level of inter-communitarian exchange. This contribution starts from the last chapter of the Gospel where this ecclesiological dimension has been recognized by many since the studies of R. Brown. But climbing from ch. 21, the study shows that one same problematic is present through the entire book and its final edition. The question of the relationship with Mark, Matthew and Luke is not just a literary question of greater or less dependency, but of a constant care by the editor to be accepted by the others, keeping his own autonomous access to the origin. The editor shows at every moment that he knows about the others but can give his own original and more profound intelligence of the same events or sayings. This inter-communitarian point of view can renew the traditional reading of the forth Gospel.