En aquest article presento una breu reflexió sobre l'eventual bellesa dels sistemes filosòfics dedicats a l'estudi de la natura, intentant demostrar la tesi que la bellesa d'aitals sistemes no és de naturalesa transcendent sinó immanent. En aquest sentit, la bellesa rau en el desplegament intern del sistema; desplegament que he anomenat autopoiesis.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados