INTRODUCCIÓN. Este artículo de investigación tiene como objetivo estudiar el acoso cibernético desde una perspectiva cualitativa a partir de la técnica de producciones narrativas, en la que se analiza la experiencia de exclusión mediante el uso de tecnologías en una estudiante de segundo año de educación secundaria en la ciudad de Mérida (Venezuela). MÉTODO. En primer lugar se analizó la situación de acoso a partir de las categorías que emergieron de la producción narrativa de la víctima, a saber: medio de acoso cibernético, lugar e intensidad, acoso en grupo frente a acoso individual, motivo, temporalidad y posible solución del conflicto. A partir de ahí se estableció su correspondencia con los contextos en los que se manifiestan las conductas (microsistema, mesosistema, exosistema y macrosistema), según el enfoque ecológico de Urie Bronfenbrenner (1987). RESULTADOS. A continuación se generó un marco interpretativo sobre la victimización por acoso cibernético a fin de tejer comprensiones sobre las características, su expresión en los distintos entornos y las percepciones de la joven. DISCUSIÓN. Finalmente, se planteó la pertinencia de analizar el problema desde su complejidad en una consideración ecológica y evitar las explicaciones binarias y causales para su adecuada aplicación en el área educativa y psicológica.
INTRODUCCIÓ. Aquest article d’investigació aprofundeix l’estudi de l’assetjament cibernètic des d’un enfocament qualitatiu a partir de la tècnica de produccions narratives. S’hi analitza l’experiència d’exclusió i acorralament, mitjançant l’ús de tecnologies, d’una jove de segon any d’educació secundària a la ciutat de Mérida, Veneçuela. MÈTODE. En primer lloc es va analitzar la situació d’assetjament segons les categories que van emergir de la narrativa de la víctima: mitjà d’assetjament cibernètic, lloc i intensitat, assetjament en grup versus individual, motiu, temporalitat i possible solució del conflicte. Posteriorment es va establir la seva correspondència amb els contextos en els quals es manifestes les conductes (microsistema, mesosistema, exosistema i macrosistema) segons l’enfocament ecològic d’Urie Bronfenbrenner (1987). RESULTATS. Es va generar un marc interpretatiu sobre la victimització per assetjament cibernètic per teixir comprensions sobre les seves característiques, la seva expressió en els diferents entorns i les percepcions de la jove. DISCUSSIÓ. Finalment, es planteja la pertinència d’analitzar el problema des de la seva complexitat en una consideració ecològica, evitant les explicacions binàries i causals, per a l’adequada aplicació en l’àrea educativa i psicològica.
INTRODUCTION. This research article sets out to study cyberbullying from a qualitative perspective using the technique of narrative productions to analyze the experience of exclusion, through the use of technologies, in a second-year student in a secondary school in Mérida, Venezuela. METHOD. The situation of harassment was analyzed by considering the categories that emerged from the narrative of the victim: electronic medium, physical location and level of intensity, group vs. one-on-one bullying, motive, timeframe and conflict resolution. The experience was then contextualized in the environmental levels comprising Urie Bronfenbrenner’s ecological systems theory: microsystem, mesosystem, exosystem, and macrosystem. RESULTS. An interpretive framework on cyberbullying victimization was generated, allowing the researchers to understand the characteristics of bullying, its different environments and the perceptions of the victim. DISCUSSION. The article proposes that we should take an ecological approach to the complex problem of cyberbullying and argues that it is suitable for intervening in the educational and psychological area.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados