La Paraula esdevingué diàleg

• Autores: Agustí Cortès Soriano
• Localización: Revista catalana de teología, ISSN 0210-5551, Vol. 41, Nº. 2, 2016, págs. 331-348
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen

  • Esperonats pel vocabulari emprat al Magisteri (particularment Ecclesiam suam, de Pau VI i la constitucióconciliar Dei Verbum) afirmem que la categoria «diàleg» és clau per entendre teològicament laRevelació cristiana i, per tant, que esdevé constitutiva de l’existència personal i eclesial. Tanmateixconstatem, d’una banda, que alguns teòlegs han assenyalat els límits d’aquesta categoria teològicai, de l’altra, que determinades maneres d’entendre la relació interpersonal i el mateix diàleg sónincompatibles amb el misteri cristià. A més que, al contrari, el concepte de diàleg inspirat en el pensamentpersonalista (diàleg com a comunicació de les existències) ens permet de penetrar en el cordel misteri revelat. Més aviat va ser la novetat de la «semàntica del misteri», el que va permetre descobrirl’estructura radicalment dialogal de la persona humana (l’ésser humà com obertura, intercanvii comunió). Teològicament parlant, arribem a afirmar que l’autorevelació històrica del Déu trinitarimitjançant l’Encarnació del Verb, la vida i l’obra de Jesús com a radical autotranscendiment en sacrificisalvador, fonamenta, fa possible i determina la existència d’un Poble de Déu i d’una vida personalessencialment (ontològicament) dialogal: fe, pregària, vida de fraternitat. L’Església fa present alllarg de la història el mateix diàleg que Jesucrist manté ja en el si de la Trinitat. En aquest sentit,l’Església no pot deixar de mantenir viu el diàleg amb el Pare, el diàleg intern i el diàleg evangelitzadoren totes les seves vessants. Seguint la Ecclesiam suam, afirmarem el sentit, les exigències i lespossibilitats del diàleg pròpiament cristià.