La millora genètica vegetal a la Diputació de Barcelona , l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i la Fundació Miquel Agustí: una història de cent anys

• Autores: Francesc Casañas Artigas, Joan Casals Missió, Joan Simó Cruanyes
• Localización: Quaderns agraris, ISSN 0213-0319, Nº. 42, 2017, págs. 51-71
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • La mejora genética vegetal en la Diputació de Barcelona, la Escola superior d’Agricultura de Barcelona y la Fundació Miquel Agustí: una historia de cien años
  • Genetic improvement of plants at the Diputació de Barcelona, the Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, and the Fundació Miquel Agustí: one hundred years of history
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • español

    La mejora genética de los organismos vivos es un procedimiento lento y que necesita inversiones permanentes de recursos. Organizar la estructura que requiere un programa de mejora es complejo y precisa de la tenacidad suficiente para mantenerla a lo largo del tiempo, puesto que si el proceso se reinicia repetidamente la rentabilidad es todavía más baja. En el marco de la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya, la Generalitat de Catalunya y la Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB), se han desarrollado en los últimos cien años programas de mejora genética de plantas cultivadas. Primero fundamentalmente de trigo, con la voluntad decidida de los gobernantes de la Mancomunitat y la Generalitat de poner a disposición de los agricultores catalanes los mejores genotipos para incrementar los rendimientos (años 1912-1936). Lamentablemente, los avatares políticos truncaron la continuidad de esa voluntad modernizadora. Recientemente, la Fundació Miquel Agustí ha continuado la tradición de mejora genética vinculada a la ESAB, con la voluntad de aumentar la disponibilidad de variedades de hortalizas con elevado valor sensorial para  nuestros productores. La exploración de materiales mejorados en otros países como candidatos a cultivarse en Cataluña, el inventario, la caracterización y la selección de material autóctono y el cruzamiento de material autóctono con material extranjero para generar variabilidad a partir de la cual realizar selección, son estrategias que se han seguido repetidamente en diversas especies en nuestro país. Ha llegado el momento de evitar que de nuevo se trunquen los esfuerzos realizados y que, tal como ya sucede, se incorpore toda la potencia de las nuevas biotecnologías para consolidar nuestra agricultura. La visión atrevida de los responsables políticos de principios del siglo pasado tendría que inspirarnos para no temer las innovaciones que la tecnología ya nos permite en el campo de la mejora vegetal.Palabras clave: mejora genética, trigo, maíz forrajero, hortalizas, alfalfa, historia.

  • English

    The genetic improvement of living organisms is a slow procedure that needs a permanent investment of resources. The organization of the structure required by a breeding programme is complex. Accordingly, tenacity is needed to maintain this structure over time since repeated resets lead to decreased efficiency. In connection with the Diputació de Barcelona (Barcelona Provincial Council), the Mancomunitat de Catalunya (Commonwealth of Catalonia) and the Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB, Barcelona School of Agricultural Engineering), breeding programmes of cultivated plants have been carried out over the last hundred years. Wheat was mainly involved at first, with the firm will of the leaders of the Mancomunitat de Catalunya and the Generalitat de Catalunya (Catalan Government) to supply farmers with the best genotypes in order to increase yields (1912-1936). Unfortunately, political changes put an end to the continuity of this modernizing process. Recently, the Fundació Miquel Agustí (Miquel Agustí Foundation) has continued the tradition of the genetic improvement of plants at ESAB, with the aim of increasing the availability of varieties of vegetables with high sensory value for our farmers. The exploration of improved materials in other countries as candidates for cultivation in Catalonia; the inventory, characterization and selection of autochthonous material; and the crossing of autochthonous material with foreign material to generate variability for the start-up of selection programs are strategies that have been followed repeatedly with different species in Catalonia. Now we must strive to avoid losing the work carried out and, as is already being done, it is necessary to incorporate the full capacity of the new biotechnologies to consolidate our agriculture. The bold vision of the policy-makers at the beginning of the past century should inspire us to be courageous in accepting the innovations that today’s technology offers in the field of plant breeding.Keywords: genetic improvement, wheat, forage maize, vegetables, alfalfa, history.

  • català

    La millora genètica dels organismes vius és un procediment lent i que necessita una inversió permanent de recursos. Organitzar l’estructura que requereix un programa de millora és complex i per tant s’ha de tenir prou tenacitat per a mantenir-la al llarg del temps, ja que si el procés es reinicia repetidament la rendibilitat és encara més baixa. A l’entorn de la Diputació de Barcelona, la Mancomunitat de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB) s’han desenvolupat durant els darrers cent anys programes de millora genètica de plantes cultivades. Primer fonamentalment de blat, amb la voluntat decidida dels governants de la Mancomunitat i de la Generalitat de posar a disposició dels pagesos catalans els millors genotips per a incrementar els rendiments (anys 1912-1936). Malauradament, els avatars polítics van truncar la continuïtat d’aquesta voluntat modernitzadora. Recentment, la Fundació Miquel Agustí ha continuat la tradició de millora genètica vegetal vinculada a l’ESAB, amb la voluntat d’augmentar la disponibilitat de varietats d’hortalisses amb un valor sensorial elevat per als nostres pagesos. L’exploració de materials millorats en altres països com a candidats a cultivar-se a Catalunya, l’inventari, la caracterització i la selecció del material autòcton, i l’encreuament de material autòcton amb foraster de cara a generar variabilitat per a iniciar programes de selecció, són estratègies que s’han seguit repetidament en diferents espècies al nostre país. Ara toca evitar que de nou es trunquin els esforços esmerçats i, com ja s’està fent, cal incorporar tota la potència de les noves biotecnologies per a consolidar la nostra agricultura. La visió atrevida dels responsables polítics de començament del segle passat ens hauria d’inspirar per no tenir por de les innovacions que la tecnologia actual ja ens permet en el camp de la millora vegetal.Paraules clau: millora genètica, blat, blat de moro farratger, hortalisses, alfals, història.