Resumen de Tractament de les Leucèmies agudes linfoides infantils.: Ànalisi del protocol D.74.

J.J. Ortega Aramburu, G. Javier Manchón

• español

  Los objetivos del protocolo de tratamiento LAL D.74 fueron: 1. Inducir la remisión con la combinación Prednisolona-Vincristina-Asparaginasa;

  esta última administrada en 7 dosis de 10.000 U/m2 durante la tercera semana. 2. Prevenir la aparición de recaídas meníngeas mediante la administración precoz de cobaltoterapia craneal (2.400 r) y Methotrexate it. 3. Evaluar la eficacia de los tratamientos de reinducciones periódicas intercalados en el tratamiento de mantenimiento con MercaptopurinaMethotrexate.

  Para ello los pacientes fueron distribuidos al azar en dos grupos. 4. Comprobar mediante biopsia bilateral quirúrgica la persistencia de infiltrados testiculares leucémicos residuales en los varones en RC continuada tras 36 meses de quimioterapia y antes de la supresión; tratamiento local y sistémico en los casos positivos. 5. Ensayar en los pacientes en RC continuada de 36 la eficacia de la inmunoterapia con BCG y blastos irradiados en la prevención de recaídas después de la supresión de la quimioterapia.

  Para ello se establecen un grupo con tratamiento y un grupo control.

  Sesenta y siete pacientes entre 40 días y 12 arios de edad iniciaron el tratamiento entre 1974 y 1977. En todos los pacientes se obtuvo RC inicial. Sesenta y dos pacientes fueron distribuidos para recibir o no reinducciones en dos grupos. Al finalizar el 3°' ario se produjeron el mismo número de recaí- das en ambos grupos. 61 °/o del total de pacientes seguían en RC inicial a los 36 meses. El 9.6 °/0 presentaron recaída en SNC y 5 de 35 varones (14 %) presentaron recaída inicial testicular. El factor inicial de mayor pronóstico fue el número de blastos. En 4 de 21 varones la biopsia testicular a los 3 arios de RC mostró infiltrados leucémicos y en otros dos la presencia de estos era dudosa. En el ario siguiente a la supresión de la quimioterapia se produjeron recaídas en 12.5 % de los pacientes; hasta el presente no se observan diferencias entre el grupo de inmunoterapia y el control.

• català

  Els objectius del protocol de tractament LAL D.74 foren: 1) Induir la remissió amb la combinació Prednisolona-Vincristina-Asparaginasa, aquesta darrera administrada en 7 dosis de 10000 U/m2 durant la tercera setmana; 2) Prevenir l'aparició de recaigudes meníngies mitjançant l'administració cuitvola de cobaltoterapia cranial (2400 r) i Metotrexatit; 3) Avaluar l'eficàcia deis tractaments periòdics de reinducció, intercalats en el tractament de manteniment de Mercaptopurina-Metotrexat (això es feu distribuint els pacients en 2 grups a l'atzar);); 4) Comprovar per mitj à de biòpsia bilateral quirúrgica, la persistència d'infiltració leucemica residual a nivell testicular en els varons en RC continuada, abans de la supressió de la quimioterapia administrada durant 36 mesos; també avaluar el tractament local i sistemic en els casos amb infiltración positiva; 5) Assajar e nels pacients en RC continuada durant 36 mesos l'eficàcia de la immunoteräpia amb BCG i blastes irradiats, en la prevenció de recaigudes un cop suprimida la quimioterapia.

  En quant a aquest darrer punt, s'establí un grup amb tractament i un altre de control. Entre 1974 i 1977 iniciaren el tractament uns 67 pacients entre 40 dies i 12 anys d'edat, en tots els quals s'obtingué RC inicial. Amb 62 pacients d'aquests hom forma dos grups en relació a rebre o no les reinduccions. En acabar el 3er. any hi havien el mateix nombre de recaigudes en ambdos grups. Al cap de 36 mesos un 61 % del total de pacients persistien en RC; un 9,6 % havien presentat afectació del SNC i un 14 0/0 dels varons la recaiguda s'havia manifestat a nivell testicular. La dada inicial de major implicació pronästica era el nombre de blastes. En 4 de 21 varons la biòpsia testicular després de 3 anys de RC, demostrava infiltrats leucemics, mentre que en 2 más aquesta alteració era dubtosa. Durant l'any següent a la supressió de la quimioterapia aparegueren recaigudes en el 12,5 0/0 dels pacients. Fins el moment actual hom no observa cap diferència entre el grup sotmes a immunoteräpia i el de control.

• English

  The protocol treatment LAL D.74 had the following objectives:

  1. Induce remission using Prednisolone-Vincristine-Asparaginasa, this last drug given 7 doses of 10.000 U/m2 during the third week of treatment.

  2. To prevent meningeal relapses by giving early CNS radiation therapy (2.400r.) and Methotrexate intrathecaly. 3. Evaluate the efficacy of a treatment which intercalates periodic reinductions to the maintenance therapy with Mercaptopurine Methotrexate. In that sense patients were ramdomly distributeed in two groups. Verify in males, using surgical bilateral testicular biopsy, after 36 months of continous complete remission under quimotherapy and before stoping all therapy, the presence of residual leukemic infiltrates. Local and systemic therapy was continued on the biopsy positive cases. 5. To try the efficacy of inmunotherapy with BCG and Irradiated blasts in preventing relapses af ter suppression of all quimotherapy (36 months of continued complete remission). Again a treatment group and a control group were established.

  Sixty seven patients between 40 days and 12 years of age were started on the aboye mentioned protocol from 1974 to 1977. In all patients initial complete remission was obteined. 62 patients were distributed in two groups, one receiving periodic reinductions and the other as control. At the end of the third year there wre equal number of relapses in both groups.

  61 % of the total number of patients continued the initial remission after 36 months of therapy. 9.6 % had a CNS relapse and 5 of 35 males (14 9/o) had a testicular relapse. 4 out of 21 males had testicular leukemic infiltres on biopsy after 3 years of complete remission in two cases the results of the biopsy were doubtful. During the year following the suppression of quimotherapy there was a 12.5 % of relapses. Up to the present time there are no differences between the inmunotherapy group and the control group.

  After classifying the causes of foyer secondary to drug intake. the authors point out the different clinical pictures arising from a drug acting as an antigen. A detailed description is made on drug related fever due to hypersensitivity type III. A list of the most commun drugs known to produce hypersensitivity fever, is given.