La Iniquitat de Casp i la fi del comtat d’Urgell de Lluís Domènech i Montaner: estudi històric-polític, Barcelona 1930

• Autores: Ferran del Campo i Jordà
• Localización: Domenechiana: revista del Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner, ISSN-e 2339-7047, Núm. 9, 2017, págs. 118-149
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • The Iniquitat de Casp and the end of the Urgell county of Lluís Domènech i Montaner: historical-political study. Barcelona 1930
  • La Iniquitat de Casp y el fin del condado de Urgell de Lluís Domènech i Montaner: estudio histórico-político : Barcelona 1930
• Texto completo no disponible (Saber más ...)
• Resumen
  • español

    Con la muerte del rey Martí l’Humà en 1410 sin hijos herederos -su hijo Martí el Jove había muerto de enfermedad en 1409- la estirpe que había comenzado en el siglo IX con Guifré el Pelós queda interrumpida y deberá elegirse un nuevo soberano para la Corona de Aragón. Los parlamentos de los países soberanos en esta confederación monárquica, Cataluña/Mallorca, Valencia y Aragón, deciden nombrar tres candidatos por soberanía. Estos, reunidos en Caspe, se decidirán por el infante de Castilla, Fernando de Antequera, en detrimento del que más derecho tenía, Jaume, conde de Urgell. El proceso fue manipulado y dirigido desde la sombra por el Papa Luna, Benedicto XIII, que previamente se había decidido por Luis de Anjou y luego por Fernando de Antequera. El parlamento aragonés de Alcañiz manipuló la elección, con la complicidad del papa cismático, ante la pasividad del parlamento catalán reunido en Tortosa.

    A partir del 1413 se instaura la dinastía castellana de los Trastámara en la Corona de Aragón y por lo tanto, un nuevo soberano en Cataluña con el título de conde de Barcelona, Fernando I de Antequera.

  • català

    Amb la mort del rei Martí l’Humà l’any 1410 sense fills hereus –el seu fill Martí el Jove havia mort de malaltia l’any 1409- la nissaga que havia començat al segle IX amb Guifré el Pelós resta interrompuda i s’haurà de triar un nou sobirà per a la Corona d’Aragó. Els parlaments dels països sobirans dins aquesta confederació monàrquica, Catalunya/Mallorca, València i Aragó, decideixen nomenar tres candidats per sobirania. Aquests, reunits a Casp, es decidiran per l’infant de Castella, Ferran d’Antequera, en detriment del que més dret tenia, Jaume, comte d’Urgell. El procés fou manipulat i dirigit des de l’ombra pel papa Luna, Benet XIII, que prèviament s’havia decidit per Lluís d’Anjou i després per Ferran d’Antequera. El parlament aragonès d’Alcanyís va manipular l’elecció, amb la complicitat del papa cismàtic, davant la passivitat del parlament català reunit a Tortosa.

    A partir del 1413 s’instaura la dinastia castellana dels Trastàmara a la Corona d’Aragó i per tant, un nou sobirà a Catalunya amb el títol de comte de Barcelona, Ferran I d’Antequera

  • English

    Due to the death of king Martí l'Humà in 1410 without heirs -his son Martí el Jove had died of disease in 1409- the lineage that had begun in IXth century with Guifré el Pelós is interrupted and a new sovereign must be chosen for the Aragonese Monarchy. The parliaments of the sovereign countries in this monarchical confederation, Catalonia/Mallorca, Valencia and Aragon, decide to name three candidates for sovereignty. These, in a meeting held in Caspe, will be decided by the infant of Castilla, Fernando de Antequera, instead of the one that had more rights, Jaume, Urgell’s count. The process was manipulated and directed by Pope Luna, Benedict XIII, who had previously been decided by Luis de Anjou and then by Fernando de Antequera. The Aragonese parliament of Alcañiz manipulated the election, with the complicity of the schismatic Pope, and the passivity of the Catalan parliament in a meeting held in Tortosa.

    From 1413 the Castilian dynasty of the Trastámara sets up in the Aragonese Monarchy and therefore, a new sovereign in Catalonia with the title of count of Barcelona, Fernando I de Antequera.