Resumen de Les humanitats en la societat del coneixement i a la universitat
Joan Campàs Montaner, Joan Fuster i Sobrepere
El present treball ofereix una visió de quins podrien ser els fonaments conceptuals i didàctics d’unes humanitats per al segle XXI. Es parteix del model implantat en el segle XIX, basat en la dicotomia formulada per Descartes separant cos i ment, i es subratllen dues de les transformacions socials i polítiques del darrer terç del segle XX: la necessitat de formació al llarg de la vida, i l’ensulsiada de les certeses que oferien les ciències i els metarelats. Explica com la societat del coneixement incrementa, de fet, el no-saber i com, en aquest context, el sistema educatiu universitari hauria de formar els futurs treballadors del coneixement. Els autors defensen que les humanitats per al segle XXI s’han de construir a partir de la reflexió sobre problemes que connectin amb el present, que ens impliquin emocionalment i que ajudin a prendre decisions en aquest context d’incerteses. Unes humanitats que substitueixin l’acumulació i mera difusió d’informació, per la interpretació probabilística de la diversitat, i que formin uns humanistes especialistes del sentit i dels sabers que produeixen significació. L’article acaba amb una reflexió sobre la necessitat d’hibridar els currículums de ciències i lletres i el paper de les TIC en aquest procés d’ensenyament-aprenentatge.
