Agustí Bartra: traducir en la terrible soledat catalana

• Montserrat Bacardí ^[1]
  1. [1] Universitat Autònoma de Barcelona

     Universitat Autònoma de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Revista de filología románica, ISSN-e 1988-2815, ISSN 0212-999X, Nº 32, 1, 2015, págs. 69-85
• Idioma: catalán
• Títulos paralelos:
  • Agustí Bartra, història de la traducció, exili
• Enlaces
  • Texto completo
• Dialnet Métricas: 2 Citas
• Resumen
  • català

    Com tants intel·lectuals compromesos amb la República, Agustí Bartra (Barcelona, 1908 – Terrassa, 1982), va haver d’emprendre el camí de l’exili el gener de 1939. Va passar per França, la República Dominicana i Cuba, fins que el 1941 va arribar a Mèxic. Havia après francès i estudiava anglès de manera autodidacta. La traducció va esdevenir l’ocupació més escaient i assequible per a un intel·lectual que maldava per guanyar-se la vida amb l’escriptura. A partir d’aleshores va traduir un gran nombre d’obres de poesia i de narrativa, vocacionalment i professionalment, per a les editorials mexicanes punteres. Al català, va traslladar-hi Una antologia de la lírica nord-americana (1951) i alguna altra obra que ha romàs inèdita. En retornar al país, el 1970, va continuar traduint al català i al castellà, en unes condicions no gaire diferents de les de l’època anterior. El binomi exili i traducció s’obstinava a persistir.

  • English

    Like many intellectuals committed to the Republic, Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982) had to embark on the road of exile in January 1939. He passed through France, the Dominican Republic and Cuba, until he arrived in Mexico in 1941. He had learned French and studied English in a selftaught way. The translation became the most suitable and affordable occupation for an intellectual who tried to make a living with writing. From then on he translated in abundance works of poetry and narrative, vocationally and professionally, for the leading Mexican publishers. Catalan translated Una antologia de la lírica nord-americana (1951) and some other work that has remained unpublished.

    Returning to the country in 1970, he continued to translate into Catalan and Spanish, under conditions not too different from those of the previous era. The binomial exile and translation obstinately persisted.