Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


La recepción de la zarzuela en la Barcelona de 1898

  • Autores: Celestino Lahera Aineto
  • Localización: Revista catalana de musicologia, ISSN 1578-5297, Nº. 6, 2013, págs. 113-133
  • Idioma: español
  • Enlaces
  • Resumen
    • español

      El presente artículo recoge algunos aspectos tratados en mi trabajo de máster «Rebotica de música / (Barcelona 1898) / Lo mejor contra la crisis: una hora de zarzuela», cuyo objetivo era medir, con datos objetivos y de forma cuantitativa, el peso de la zarzuela en la cartelera de espectáculos de aquella Barcelona de 1898. Como temas previos, hemos realizado una breve exposición del contexto histórico, comentado el coste de las entradas a los diferentes espectáculos y tratado el problema de las múltiples denominaciones que hemos podido encontrar para las obras que hemos agrupado bajo el término popular de zarzuela.

      Posteriormente, veremos cuáles fueron las obras de más éxito, sus autores más representativos, las zarzuelas en catalán que se ofrecieron y algún ejemplo de la relación entre letras y/o contextualización de la trama, con la situación bélica y política por la que atravesaba el país. Por tratarse de un estudio cuantitativo, el mismo se ha realizado a partir de las cifras obtenidas con el vaciado de la sección de espectáculos de La Vanguardia y La Dinastía, estableciendo a partir de ahí la comparación entre la oferta de zarzuela y la de ópera, teatro, pantomima, etc. La conclusión final —que confirmaba la hipótesis de partida— fue que, basándonos en las cifras manejadas, y más allá de otro tipo de consideraciones, la zarzuela fue durante aquel año el espectáculo preferido por el público.

    • English

      L’article següent recull alguns aspectes tractats en el meu treball de màster «Rebotica de música / (Barcelona 1898) / Lo mejor contra la crisis: una hora de zarzuela», l’objectiu del qual era mesurar, amb dades objectives i de manera quantitativa, el pes de la sarsuela en la cartellera d’espectacles d’aquella Barcelona de 1898. Com a temes previs, hem realitzat una breu exposició del context històric, comentat el cost de les entrades als diversos espec- tacles i tractat el problema de les múltiples denominacions que hem pogut trobar per a les obres que hem agrupat sota el terme popular de sarsuela. Posteriorment, veurem quines foren les obres de més èxit, els seus autors més representatius, les sarsueles en català que s’oferiren i algun exemple de la relació entre lletres i/o contextualització de la trama, amb la situació bèl·lica i política per la qual travessava el país. Pel fet de tractar-se d’un estudi quantitatiu, aquest s’ha realitzat a partir de les xifres obtingudes amb el buidatge de la secció d’espectacles de La Vanguardia i La Dinastía, i s’ha establert, a partir d’aquí, la comparació entre l’oferta de sarsuela i la d’òpera, teatre, pantomima, etc. La conclusió final —que confirmava la hipòtesi de partida— és que, basant-nos en les xifres manejades, i més enllà d’altre tipus de consideracions, la sarsuela va ser durant aquell any l’espectacle preferit pel públic.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus

Opciones de compartir

Opciones de entorno