La iconografía del músic i de la música als dibuixos de la premsa bercelonina (1865-1936)

• Autores: José Piñol
• Localización: Revista catalana de musicologia, ISSN 1578-5297, Nº. 5, 2012, págs. 117-129
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • català

    A partir del darrer terç del segle xix, amb una premsa catalana consolidada i de temàtica diversificada, s’editaren revistes musicals especialitzades que compartien l’espai editorial amb títols tan populars com les revistes il·lustrades La Campana de Gràcia o Cu-cut! Els grans dibuixants de premsa de l’entresegle van codificar la iconografia dels fets d’actualitat, quadres de costums i arquetips ciutadans, entre els quals trobem l’ens abstracte de la música i l’entitat concreta del personatge del músic. El bohemi incomprès o el mestre venerat foren els dos extrems d’aquesta iconografia. L’activitat musical reflectia també aquella Barcelona burgesa i obrera que s’esplaiava a les gales del Liceu, als cabarets del Raval o a les corals obreres. Els ninotaires van saber explotar la temàtica musical i transposar-la al camp polític, com va ser el cas de la caricatura de Joan Llaverias sobre els concerts que l’Orfeó Català va donar a Madrid i que el 1912 va suposar la suspensió definitiva del Cu-cut!

  • English

    As from the last third of the 19th century, with a consolidated Catalan press in a broad diversity of fields, music journals were published that shared their area of specialisation with such popular publications as the illustrated magazines La Campana de Gràcia and Cu-cut! The major draughtsmen of the turn-of-the-century press coded the iconography of current events, genre scenes and city archetypes, which included the abstract entity of music and the concrete entity of the musician. The misunderstood bohemian and the venerated maestro were the two extremes of this iconography. Musical activity also reflected the bourgeois and working-class Barcelona that found entertainment in the galas of