Ayuda
Ir al contenido

Dialnet


Resumen de Naturalismo y metáfora en la "Música" pintada de Santo Domingo de Orihuela, San Pedro de Agost y La Inmaculada de Onil (1695 -ca. 1730)

Juan Pérez Berná

  • español

    En mi tesis doctoral, La capilla de música de la catedral de Orihuela. Las composiciones en romance de Mathias Navarro (ca. 1666-1727), se destaca por primera vez la relevancia musical de tres frescos conservados en otros tantos templos alicantinos. Los tres, coetá- neos de Mathias Navarro, representan la gloria celeste, en la cual el Padre Eterno aparece rodeado de ángeles cantores e instrumentistas.

    La gloria pintada en Santo Domingo de Orihuela en 1695 por Bartolomé Albert el Viejo recrea con notable factura la visión celeste de Dante, concediendo a la música un protagonismo del que carecen otros frescos coetáneos. Las glorias pintadas unas décadas después en Agost y Onil inciden igualmente en la iconografía musical, en este caso recreada con notable naturalismo.

    En esta comunicación se aborda la lectura simbólica que la música adquiere en todos ellos, el naturalismo de las representaciones organológicas y la relación entre ellas y la práctica musical de la capilla oriolana durante el periodo del citado maestro, que, en el caso de Agost y Onil, se derivaría de su posible autor: el músico pintor Bartolomé Albert el Joven, hijo del pintor homónimo y miembro desde niño de la citada capilla.

  • català

    En la meva tesi doctoral, La capilla de música de la catedral de Orihuela. Las composiciones en romance de Mathias Navarro (ca. 1666-1727), es destaca per primera vegada la rellevància musical de tres frescos conservats en tres temples alacantins. Tots tres, coetanis de Mathias Navarro, representen la glòria celestial, en la qual el Pare Etern apareix envoltat d’àngels cantors i instrumentistes.

    La glòria pintada a Sant Domènec d’Oriola el 1695 per Bartomeu Albert el Vell recrea amb una factura notable la visió celestial de Dante, concedint a la música un protagonisme que no trobem en altres frescos coetanis. Les glòries pintades unes dècades després a Agost i Onil incideixen igualment en la iconografia musical, en aquest cas, recreada amb força naturalisme.

    En aquesta comunicació s’aborda la lectura simbòlica que la música adquireix en tots els frescos, el naturalisme de les representacions organològiques i la relació entre elles, i la pràctica musical de la capella oriolana durant el període del mestre esmentat, que, en el cas d’Agost i Onil, es derivaria del seu possible autor: el músic pintor Bartomeu Albert el Jove, fill del pintor homònim i membre des de nen de la capella esmentada.

  • English

    My doctoral thesis, The Music Chapel of Orihuela Cathedral. Romance-Language Compositions by Mathias Navarro (c. 1666-1727), highlights for the first time the musical significance of three frescoes preserved in as many churches in Alicante province. All three frescoes, contemporary with Mathias Navarro, represent the Celestial Glory, in which the Eternal Father is depicted amidst angel singers and instrumentalists.

    The Glory at Santo Domingo de Orihuela painted by Bartolomé Albert the Elder in 1695 re-creates Dante’s celestial vision with notable skill, lending music a prominence that other contemporary frescoes lack. The Glories painted a few decades later in Agost and Onil, which show a marked realism, are also significant in terms of musical iconography.

    This paper discusses the symbolic reading that music acquires in all these frescoes, the naturalism of the organologic representations and the relationship between them and the music played at Santo Domingo de Orihuela in the times of the chapel master Mathias Navarro, a relationship which, in the cases of Agost and Onil, would be derived from the possible author of the frescoes: the musician and painter Bartolomé Albert the Younger, who was the son of the painter of the same name and a member of the Orihuela music chapel since he was a child.


Fundación Dialnet

Dialnet Plus

  • Más información sobre Dialnet Plus