Els neutrins manquen quasi per complet de massa i són molt difícils de detectar perquè les seues interaccions són extremadament dèbils. Seixanta anys després d’observar aquestes «partícules fantasma» per primera vegada, ja sabem molt sobre les seues propietats. Avui dia és quasi una tasca rutinària observar neutrins en reactors nuclears, en el Sol, en l’escorça terrestre, en l’atmosfera i en les altes energies provinents de fonts còsmiques: s’han convertit en missatgers astrofísics únics. Si són importants és per diverses raons: els neutrins transporten informació des d’alguns dels fenòmens astrofísics més dramàtics com les supernoves produïdes pel col·lapse d’un estel, podrien haver creat l’excés universal de matèria en comparació amb l’antimatèria i, a més, altres partícules, més massives, que interactuen dèbilment i són semblants als neutrins, podrien donar compte de la matèria fosca de l’univers.
© 2001-2026 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados