Resumen de Antropologia, antropologies i oblit de l'home: peripècies de l'antropologia contemporània
- català
L'autor reinvindica la validesa i la importància de l'antropologia filosòfica en el ventall de les antropologies contemporànies. De fet, constata que l'antropologia ha caigut en el parany de desligitimar aquell estudi que cerca el sentit de l'home en la seva globalitat, és a dir, més enllà de les seves dimensions parcials i de les seves múltiples concrecions socioculturals. Amb el recurs al mètode empíric que esquiva tot allò que no és mesurable i quantificable, i amb l'excusa de la postmodernitat que invoca la definitiva crisi filosòfica en la recerca del sentit, l'antropologia acaba no donant raó d'allò que més preocupa l'home, les grans qüestions sobre la seva vida i la seva mort, sobre el seu ésser i el seu constant esdevenir. I allò que de fet preocupa l'home, sovint de manera angoixant, és el que preocupa i ocupa l'antropologia filosòfica. La seva aportació en el marc ample de les antropologies es mostra així d'insubstituïble.
- English
The author defends the validity and irnportance of philosophical anthropology within the wide range of contemporary anthropology. In fact, he maintains that anthopology has fallen into the trap of delegitimizing the study that searches for the meaning of man as a whole, that is to say, beyond his partial dimensions and his multiple sociocultural concretions. Using as a resource the empirical method which leaves aside everything that is not measurable or quantifiable, and with the excuse of postmodernism which invokes the definitive philosophical crisis in the search for meaning, anthropology in the end does not take into account that which most concerns man, the big questions about life and death, about his existence and what he will - become. And what really concerns man, often in an agonising way, is what philosophical anthropology is about.lts contribution within the broad framework of anthropology is thus shown to be irreplaceable.
