Estudi sobre els tres eixos fonamentals de la concepció antropològica de Maritain: una paradoxa, una tensió i una antinòmia. La paradoxa: l'home és un ésser que naturalment desitja un fi, Déu, que no pot aconseguir comptant solament amb les seves pròpies forces. La tensió: la seva condició bipolar, individu i persona, que crea dues atraccions en conflicte. La antinòmia: la relació de l'home i la societat: l'home supera la societat però ha de sotmetre's a ella, i la societat ha d'ajudar l'home a superar-la i assolir el seu destí etern com a persona.
A study of the three main central ideas of Maritain's anthropological conception, which are paradox, tension, and antinomy. The paradox: man as a being who naturally desires an ending which is God and which cannot be reached with his own strenght. The tension:
the bipolar condition of man, both as individual and person, which creates two attractions in confliet. The antinomy: the relationship between man and society. Man surpasses society but needs to submit himself to it. And society must help man to surpass it and to - achieve his eternal destination as a person.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados