L'antropologia de la salut: Apunts per a un "discurs" sobre el concepte cristià de salut

• Boixareu, Rosa Maria ^[1]
  1. [1] Universitat Ramon Llull

     Universitat Ramon Llull

     Barcelona, España

     
• Localización: Ars Brevis: anuario de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna, ISSN 1136-3711, Nº. 1, 1995, págs. 13-32
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto completo
• Resumen
  • English

    Notes for a speech about the Christian concept of Health, this intends to be an open reflection starting from a concept of specific man (anthropos): the human being who, when created, receives Life as a yift, and conceives of it as an space of happy coexistence. This reflection about Health does not ignore the human reality: the limitation, the worries, the dependencies, ..., that is to say, illness. The human reality is experienced and felt from its own personal singularity, and from the socio-cultural plurality of being human. Health is considered to be experience, wellbeing, and responsibility towards oneself and towards the society. Health is considered to be an expression of our own freedom and love (good) that is translated as justice: that is to say, as the right to enjoy the satisfaction of living, and as the duty to ensure that this is so. Health is considered to be the whole salvation of man, who becomes real in his living present, with a perspective of the future that culminates in God.

  • català

    Aquest article vol ser una reflexió oberta des d'un concepte d'home (anthropos) concret: l'ésser creat que rep vida com a do, i la concep com a espai de convivència joiosa. Hom no oblida la realitat humana: la limitació, els neguits, les dependències..., és a dir, la malaltia. Aquesta realitat humana és viscuda i sentida des de la singularitat personal, i des de la pluralitat sociocultural de l'ésser humà.

    Es concep la salut com a experiència, benestar i responsabilitat, vers un mateix, i vers la societat. Es concep la salut com a expressió de la pròpia llibertat, i com a amor (bé) que es tradueix per justícia: és a dir, com el dret a gaudir de la joia de viure, i com el deure de vetllar perquè així sia. Es concep la salut com a salvació integral de l'home, que es realitza en el seu present vital, amb una perspectiva de futur que s'acompleix en Déu.