a finalitat d'aquest treball és replantejar la crítica que des de l'ecologisme radical es desenvolupa envers l'humanisme occidental i les seves arrels filosòfiques i culturals. L'autor exposa els límits de la crítica ecologista i reelabora un concepte d'humanisme en una base més àmplia que no cau irremissiblement en l'antropocentrisme modern, sinó que el supera. Fa veure com des d'un humanisme integral i integrador no es nega el valor i la riquesa de la natura, sinó que s'integra i es preserva.
The aim of this work is to reopen the criticism that, from radical environmentalism, is being developed against western humanism and its philosophical and cultural roots. The author depicts the limits of environmental criticism, and renews a concept of humanism with a much wider base, which avoids modern anthropocentrism. He states that, from an integrated and integrating humanism, the value and richness of nature are not denied, but integrated and preserved
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados