Se analizan 18.052 prescripciones pediatricas ambulatorias, obtenidas mediante muestreo en el 40 % de las farmacias de la ciudad, un día por semana para cada una, durante un año. Los fármacos recogidos se clasificaron en los grupos y subgrupos de la Analomical Therapeutic Chemical Classification, ATC. De ellos, el 17,88 % son preparados rectales, el 12,33 % parenterales, el 14,38 % tópicos ye/resto (55,34 o/o) orales. Se obtuvieron 626 especialidades distintas, menos del 9 % del total comercializado en España. El aparato respiratorio con el 40,40 % de/total analizado, el digestivo con el 15,15 %, e/de antiinfecciosos generales con el 25,38 % ye/de dermato- lógicos con el 5,82 % son los grupos de mayor incidencia. Dos de cada cinco prescripciones contenían algún antibiótico o quimioterápico.
De los datos aportados se deduce que, en general, la pediatria ambulatoria hace uso excesivo de fármacos antiinjecciosos sistémicos; así como de preparados de dudosa efectividad terapéutica, con parámetros beneficio/coste y /o beneficio/riesgo regresivos. En general, no se observan hábitos de prescripción comunes para los pediatras, ni criterios farmacológicoshb mogéneos en los CAP.; por lo que -el grado de calidad de los tratamientos es desigual.
S'analitzen 18.052 prescripcions pediàtriques ambulatóries, obtingudes mitjançant tnostreig en el 40 % de les farmàcies de la ciutat, un dia per setmana per a cada una, durant un any. Els fàrmacs recollits es van classificar en els grups i subgrups de la Anatomical Therapeutic Chemical Classification, ATC. D'ells, el 17,88 % són preparats rectals, el 12,33 % parenterals, el 14,38 % tòpics i la resta (55,34 %) orals. Es van obtenir 626 especialitats diferents, menys del 9 0/0 del total comercialitzat a Espanya. L'aparell respiratori amb el 40,40 % del total analitzat, el digestiu amb el 15,15 %, el d'antiinfecciosos generals amb el 25,38 % i el de dermatológics amb el 5,82 % són els grups de major incidència. Dues de cada cinc prescripcions contenien algun antibiòtic o quimioterapic.
De les dades aportades es dedueix que, en general, la pediatria ambulatória fa un ús excessiu de fàrmacs antiinfecciosos sistèmics; i també de preparats de dubtosa efectivitat terapèutica amb paràmetres benefici/cost i/o benefici/risc regressius. En general, no s'observen hàbits de prescripció comuns per als pediatres, ni criteris farmacològics homogenis en els C.A.P.; per la qual cosa el grau de qualitat dels tractaments és desigual.
We analize 18,052 pediatric outpatient prescriptions, obtained by means of a random sample collected from 40 °/0 of the pharmacies in the City one day a week in each, over the period of one year. The drugs colleted were classified into the groups and subgroups of the Anatomical Therapeutic Chemical Classification, ATC. Of these, 17.88 % were rectal preparations, 12.33 % parenteral, 14.38% topical and the rest, 55.34 0/e, were oral. A total of 626 different products were obtained, less than 9 °/0 of the total number commercialized in Spain. The groups of major incidence included respiratory with 40 °/0 of the total analized;digestive, being 15. I 5 °/o, general antiinfectious drugs with 25.38 % and dermatology with 5.82 %. Two of every live prescriptions contained some antibiotic or chemotherapeutic substance.
Of the data obtained, it was deduced that in general, the outpatient pediatrician makes excessive use of the systemic aMiinfectious drugs, as well as of preprations of doubtful therapeutic effect, with regressive parameters of benefit/cost and/or benefit/risk.
In conclusion, no homogenous treatment was observed either in the prescription habits or in the pharmalogical criteria in the C.A.P.
© 2001-2024 Fundación Dialnet · Todos los derechos reservados