Resumen de Unes campanes medievals franceses a Olot

Xavier Pallàs Mariani, Miquel Angel Fumanal i Pagès

• español

  Este artículo detalla las vicisitudes de dos campanas fundidas en la baja edad media en el Midi francés y vinculadas a la ciudad de Olot: la primera, llamada Martina, fue trasladada, a finales del siglo XVIII, en el campanario de Santa María del Tura de Olot desde el cenobio de San Martín del Canigó (donde regresó, después de cierta polémica, 1932); la segunda se encuentra en la iglesia de San Esteban de Olot y procede de la catedral de Narbona, donde fue costeada por el arzobispo y cardenal Pierre de la Jugie (1.319 a 1376).

• català

  Aquest article detalla les vicissituds de dues campanes foses a la baixa edat mitjana al Migdia francès i vinculades a la ciutat d’Olot: la primera, anomenada Martina, fou traslladada, a la fi del segle XVIII, al campanar de Santa Maria del Tura d’Olot des del cenobi de Sant Martí del Canigó (on retornà, després de certa polèmica, l’any 1932); la segona es troba a l’església de Sant Esteve d’Olot i procedeix de la catedral de Narbona, on fou costejada per l’arquebisbe i cardenal Pierre de la Jugie (1319-1376).

• English

  This article describes the vicissitudes of two bells melted down in the Middle Ages in the French region of Midi-Pyrénées and linked to Olot. The first one, named Martina, was moved in the late 18th century to the bell tower of Santa Maria del Tura in Olot, from the monastery of Sant Martí del Canigó (Saint Martin of Canigou) (where it was returned after some controversy, in 1932). The second one is in the church of Sant Esteve (St. Stephen) in Olot, and comes from the Cathedral of Narbonne, where it was bought by the archbishop and cardinal Pierre of Jugie (1319-1376).